abscés m. Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.
albinisme m. Absència total o parcial de pigment en un organisme.
angiogènesi f. Desenvolupament embrionari dels vasos sanguinis.
antisèpsia f. Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides.
asèpsia f. Absència de microorganismes patògens. Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens a llocs on hom efectua treballs que en requereixen l’absència (sales d’operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc.).
berruga f. Excrescència de la pell deguda a una hipertròfia de les papil·les del derma, d’origen víric.
candidiasi f. Infecció produïda per la proliferació dels fongs del gènere Candida.
cèl·lula f. Unitat fonamental de la matèria vivent.
cicatriu f. Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
col·lagen m. Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i de substància amorfa (substància col·làgena).
crosta f. Estratificació produïda per l’assecament de serositats, de pus o de sang.
dermis f. Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
desinfecció f. Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser pot contenir o que el poden acompanyar.
drenatge m. Mitjà pel qual resta assegurada la sortida de líquids, sèptics o asèptics, d’una ferida o cavitat.
edema m. Acumulació excessiva de líquid, provinent de la sang, en l’espai intersticial.
endoteli m. Teixit intern de les seroses, de l’aparell circulatori i de les cavitats sinovials format per cèl·lules planes disposades en forma de mosaic.
epidermis f. Capa exterior de la pell, situada damunt el derma, que cobreix tota la superfície de l’organisme.
epiteli m. Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
escara f. Lesió de l’epidermis, derma i hipoderma que es caracteritza per produir una necrosi de la pell.
escata f. Formació composta de fragments de capa queratinitzada que es desprenen de la pell.
esclerosi f. Enduriment morbós dels teixits o òrgans a causa de la hiperplàsia del teixit conjuntiu que entra en llur estructura.
esfínter m. Múscul en forma d’anell que es troba al voltant de l’orifici d’entrada o de sortida de cavitats naturals i, quan es contreu, tanca aquest orifici.
esterilització f. Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que es troben en un medi determinat.
estoma m. Obertura que es realitza a través de mètodes quirúrgics i comunica un òrgan amb l’exterior del cos o dos òrgans.
estria f. Línies fines blancorosades o grises que es produeixen en parts del cos on la pell ha estat prèviament dilatada.
excoriació f. Qualsevol pèrdua superficial de substància que només afecta l’epidermis.
èxitus m. Mort d’una persona que té lloc dins el recinte d’un hospital, el qual ha d’assumir les responsabilitats legals que se’n deriven.
furóncol m. Inflamació circumscrita de la pell, la seu de la qual és l’aparell pilosebaci.
herpes m. Inflamació de la pell deguda al virus ADN del grup Herpesvirus, integrada per una unió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
higiene f. Ciència que estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influeixen en la salut física i mental i que afavoreixen l’aparició i la difusió de les malalties. Sistema de regles i de principis per a conservar la salut. Neteja o sanejament.
incontinència f. Emissió involuntària, però conscient, d’una matèria biològica l’evacuació de la qual té lloc ordinàriament sota la influència de la voluntat.
infecció f. Introducció en l’organisme d’elements patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
innervació f. Distribució dels nervis en un òrgan o una regió anatòmica.
isquèmia f. Detenció o suspensió de la circulació arterial en una zona del cos.
lípid m. Compost químic format bàsicament per carboni, oxigen i hidrogen, insoluble en medis aquosos i soluble en dissolvents orgànics.
màcula f. Lesió elemental de la pell que consisteix en una taca vermellosa que desapareix momentàniament amb la pressió del dit.
mastòcit m. Varietat de leucòcit amb grànuls basòfils en el citoplasma.
melanina f. Pigment fosc responsable del color de la pell, del pèl i de l’iris dels ulls dels mamífers.
melanòcit m. Cèl·lula pigmentària que hi ha al derma i que conté melanosomes.
melanosoma m. Vesícula dels melanòcits que conté melanina.
metabolisme m. Conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo en vida.
micosi f. Nom genèric de les afeccions causades per fongs.
mucosa f. Membranes que recobreixen les cavitats i els conductes que comuniquen directament o indirectament amb l’exterior i que secreten mucus.
necrosi f. Mort dels teixits.
nutrient m. Substància útil per al metabolisme que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme a través de la digestió.
ostomia f. Intervenció quirúrgica que dona lloc a una obertura a l’exterior d’una estructura anatòmica.
pàpula f. Lesió elemental de la pell en forma de petita elevació sòlida i circumscrita, de tipus eruptiu, que desapareix sense deixar cicatriu.
patogen m. Element que causa malaltia.
pròtesi f. Substitució d’un òrgan o d’una part d’un òrgan per una peça o un aparell especial que reprodueix més o menys exactament la part que manca.
protocol m. Pla precís i detallat per a l’estudi d’un problema biomèdic o per al tractament d’una determinada malaltia.
pústula f. Lesió elemental de la pell, consistent en un alçament circumscrit de l’epidermis, que conté un líquid purulent.
queloide m. Cicatriu viciosa, hipertròfica, blanca i dura, produïda per un excés de proliferació de teixit conjuntiu.
queratina f. Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc.) i té una funció de protecció de l’epidermis enfront de les alteracions ambientals.
quist m. Producció patològica que es desenvolupa en diversos indrets de l’organisme, en forma de bossa closa, proveïda d’una membrana i amb un contingut líquid o semilíquid.
registre m. Anotació feta en registrar una cosa.
secreció f. Funció o procés fisiològic en el qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies.
secreció f. Funció o procés fisiològic en virtut del qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies els elements de les quals són presos de la sang mitjançant una selecció química.
síndrome f. Conjunt de signes i símptomes.
sistèmic m. Relatiu o pertanyent a tot l’organisme. Que afecta a tot l’organisme.
sonda f. Instrument cilíndric de metall, goma, plàstic, etc., que pot presentar un conducte central, destinat a explorar els conductes o cavitats naturals o accidentals o bé a practicar el cateterisme.
teixit m. Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
tinya f. Micosi cutània, especialment del cuir cabellut i dels teixits cornis (pèls, ungles), causada per dermatòfits, caracteritzada per la formació de taques cobertes d’escates, crostes, etc., i, sovint per la caiguda dels cabells.
tòpic m. Dit del remei o medicament que hom aplica exteriorment damunt la pell o regió afectada, com és el cas de les pomades, els ungüents, els emplastres, els pegats, etc.
transmissió f. Transferència, contagi o comunicació de les malalties o de les qualitats hereditàries.
úlcera f. Solució de continuïtat amb pèrdua de substància deguda a un procés necròtic, d’escassa o nul·la tendència a la cicatrització. És anomenada també nafra o plaga.
vasoconstricció f. Constricció o estretament d’un vas sanguini.
vasodilatació f. Capacitat dels vasos sanguinis de dilatar-se.
virosi f. Afecció per virus.
vitiligen m. Malaltia de la pell caracteritzada per plaques blanques voltades d’arèoles fosques.
