Glossari

  • abstracció. f Procés en el qual se separen les propietats més importants d’un objecte de les que no ho són.
  • algorisme. m Conjunt explícit de regles per resoldre un problema en un nombre finit de passos.
  • anàlisi funcional. f Fase d’un projecte informàtic de desenvolupament de programari en la qual s’analitzen les diferents solucions proposades per resoldre un problema.
  • anàlisi prèvia. f Primera fase d’execució en un projecte informàtic, que consisteix a fer un estudi inicial de la situació actual d’una empresa.
  • analista funcional. m i f Persona encarregada de posar-se en contacte amb l’empresa i transmetre les peticions a l’equip de treball.
  • analista orgànic/a. m i f Persona encarregada de traduir els requeriments recollits per l’analista funcional a especificacions de programes que s’han de codificar manualment o generar.
  • API de Java. f Inicials d’interfície de programació d’aplicacions (Application Programming Interface, en anglès). En el context del Java, és com es coneix popularment el conjunt de biblioteques que vénen incloses per defecte en l’entorn de treball proporcionat pel Java. En la programació orientada a objectes, les API ofereixen funcions i procediments per ser utilitzats per altres aplicacions.
  • base de dades. f Conjunt estructurat de dades. El programari especialitzat que gestiona aquestes dades s’anomena sistema gestor de bases de dades (en anglès, DBMS).
  • cap de projecte. m i f Màxim responsable del projecte.
  • cicle de vida. m Vista de les activitats, en relació amb el programari, que es duen a terme des del moment de la demanda fins a la seva retirada.
  • Code Completion. adj Característica dels IDE que consisteix en el reconeixement del codi que s’està escrivint, i ofereix, per exemple, en un objecte o classe els seus atributs, propietats o mètodes perquè el programador seleccioni quin vol referenciar.
  • codi executable. m És la traducció completa a codi màquina, duta a terme per l’enllaçador. El codi executable és interpretat directament per l’ordinador.
  • codi font. m Conjunt d’instruccions que formen un programa o aplicació informàtica. Escrit en un llenguatge de programació. Es troba en un fitxer o un conjunt de fitxers.
  • codi objecte. m Es tracta del codi font traduït (pel compilador) a codi màquina. Aquest codi encara no pot ser executat per l’ordinador.
  • compilació. f Acció de compilar, executada pels compiladors.
  • compiladors. m Programes que tradueixen el programa escrit amb un llenguatge d’alt nivell al llenguatge màquina que podrà entendre el processador.
  • depurador. m Programa que permet provar i depurar el codi font d’un programa, amb la qual cosa es facilita la detecció d’errors.
  • descomposició. f Divisió d’una operació en unes altres de més elementals i petites.
  • diagrama de classes. m Descriu classificadors de tota mena i els diferents tipus de relacions entre ells abans de fer-los servir en altres diagrames.
  • diagrama de components. m Descriu un diagrama de classes i alhora d’estructures compostes simplificat i més adient per a determinades tecnologies de programació.
  • diagrama de desplegament. m Descriu la configuració en temps d’execució d’un programari, especificat, normalment, per un diagrama de components.
  • diagrama de paquets. m Descriu essencialment les relacions de diferents menes entre els continguts de diferents paquets d’un model.
  • diagrama de perfil. m Permet adaptar o personalitzar el model amb construccions que són específiques d’un domini en particular, d’una determinada plataforma, o d’un mètode de desenvolupament de programari…
  • diagrama d’estructures compostes. m Descriu casos en què o bé les instàncies d’un classificador tenen com a parts instàncies d’altres, o bé en el comportament executant d’un classificador participen instàncies d’altres.
  • diagrama d’objectes. m Descriu les instàncies dels classificadors definits en un diagrama de classes previ i les relacions entre aquestes instàncies.
  • diagrames d’interacció. m Descriuen comportaments emergents. Estan compostos pels diagrames de seqüències, els diagrames de comunicacions, els diagrames de temps i els de visió general de la interacció.
  • diagrama d’activitats. m Descriu un comportament complex en forma de seqüències condicionals d’activitats components.
  • diagrama de casos d’ús. m Descriu els comportaments d’un sistema, principalment des del punt de vista de les interaccions que té amb el món exterior.
  • diagrama de comunicació. m Descriu l’estructura composta de les comunicacions entre les diferents instàncies.
  • diagrama de seqüència. m Descriu la seqüència temporal de les participacions de les diferents instàncies.
  • diagrama de temps. m Descriu un diagrama d’estats previ, o més d’un, i alhora posa èmfasi en els canvis d’estat al llarg del temps.
  • diagrama de visió general de la interacció. m Descriu una visió resumida del comportament emergent de les diferents instàncies.
  • diagrama d’estats. m Descriu les diferents situacions/estats des del punt de vista dels seus comportaments, de les instàncies d’un classificador, alhora que les causes, condicions i conseqüències dels canvis d’una situació a una altra.
  • EAR (Enterprise Archive file ). m Format per empaquetar en un sol arxiu diversos mòduls. Permet desplegar diversos d’aquests mòduls en un servidor d’aplicacions.
  • Eclipse. m IDE de codi obert desenvolupat en Java que ajuda al desenvolupament de programari en molts llenguatges de programació (per exemple, C++ Perl, PHP o el mateix Java). És multiplataforma.
  • encapsulació. f Permet als objectes triar quina informació és publicada i quina informació és amagada a la resta dels objectes.
  • enllaçador. m Encarregat d’inserir al codi objecte les funcions de les biblioteques que són necessàries per al programa i efectuar el procés de muntatge, amb la qual cosa es genera un arxiu executable.
  • ERP. f Acrònim per Enterprise Resource Planning. És un sistema informàtic que abraça tota una empresa, utilitzat per gestionar tots els seus recursos i per compartir la informació necessària entre els diferents departaments en una única base de dades.
  • GUI. f Inicials de Graphic User Interface (interfície gràfica d’usuari), que referencien les interfícies d’usuari que fan servir elements gràfics per a la seva interacció amb els usuaris.
  • IDE. m Inicials d’Integrated Development Environment (entorn integrat de desenvolupament), una eina que integra tot el que cal per generar programes d’ordinador, de manera que la feina sigui molt més còmoda.
  • IEEE. m Acrònim per a Institute of Electrical and Electronics Engineers, una associació professional sense ànim de lucre que determina la major part dels estàndards en les Enginyeries.
  • interfície. f Conjunt de mètodes abstractes i de propietats, en les quals s’especifica què s’ha de fer però no la seva implementació. Les classes que implementin aquestes interfícies seran les que descriguin la lògica del comportament dels mètodes.
  • interfície d’usuari. f Conjunt d’elements (maquinari i programari) que actuen com a frontera entre el domini de la persona i el de la màquina.
  • intèrpret. m Programa que tradueix el codi d’alt nivell a codi de bytes però, a diferència del compilador, ho fa en temps d’execució.
  • intèrpret. m Programa auxiliar que processa el codi font i gestiona la seva execució pel cas dels llenguatges interpretats.
  • ISO. f Organització no governamental composta per diferents representants d’organismes de normalització de més de 150 països, que va ser fundada el 23 de febrer de 1947 a Ginebra, i la funció de la qual és elaborar estàndards i normes internacionals per a tots els camps de la indústria i el comerç.
  • JAR (Java archive). m Format d’arxiu d’encapsulament independent de la plataforma, que permet que diversos arxius puguin ser encapsulats dins d’un, la qual cosa permet que aquest pugui ser una aplicació completa de fàcil mobilitat i execució.
  • JavaDoc. m Eina auxiliar proporcionada pel Kit de Desenvolupament del Java (JDK), que permet generar automàticament documentació relativa a classes Java a partir de comentaris dins el seu codi font.
  • jerarquia. f Permet l’ordenació de les abstraccions. Les dues jerarquies més importants d’un sistema complex són l’herència i l’agregació.
  • JVM. f Màquina Virtual de Java. Programari que implementa un model molt determinant de màquina virtual. Es tracta d’un component fonamental de la Plataforma Java.
  • llenguatge d’assemblador. m Es tracta del primer llenguatge de programació que utilitza codis mnemotècnics per indicar a la màquina les operacions a efectuar.
  • llenguatge de màquina. m Llenguatge de programació format per instruccions en format binari (compostes com a combinacions de valors 0 o 1) capaces de ser interpretades per un model de processador específic.
  • llenguatge de programació. m Llenguatge artificial dissenyat expressament per crear algorismes que puguin ser executats per l’ordinador.
  • llenguatge interpretat. m Llenguatge de programació en el qual no cal fer una traducció de codi font a codi objecte per a la seva execució.
  • llenguatges d’alt nivell. m Aquests llenguatges, més evolucionats, utilitzen paraules i frases relativament fàcils d’entendre per als éssers humans i proporcionen també facilitats per expressar alteracions del flux de control d’una forma bastant senzilla i intuïtiva.
  • llenguatges de cinquena generació. m Es tracta de llenguatges específics per al tractament de problemes relacionats amb la intel·ligència artificial i els sistemes experts.
  • llenguatges de propòsit específic. m Permeten desenvolupar aplicacions sofisticades en un espai curt de temps, molt inferior al necessari per als llenguatges d’alt nivell.
  • biblioteca. f Col·lecció de codi predefinit que facilita la labor del programador a l’hora de codificar un programa.
  • màquina virtual. f Programari que permet emular el funcionament d’un ordinador dins un altre ordinador.
  • mètrica. f Sistematització de les activitats del cicle de vida dels projectes de programari.
  • mòdul. m Part independent d’un programa que es dissenya, codifica, prova per separat.
  • modularitat. f Permet poder modificar les característiques de les classes que defineixen un objecte, de forma independent de la resta de classes en l’aplicació.
  • multiplataforma. adj Capacitat d’un programa de poder ser executat independentment del tipus de maquinari o sistema operatiu.
  • OMG. m Inicials de Object Management Group (Grup de gestió d’objectes). És un consorci dedicat al seguiment i validació dels diferents estàndards de tecnologies orientades a objectes, com l’UML, l’XMI o CORBA.
  • paradigmes de programació. m És una classificació dels llenguatges de programació atenent a la forma de treballar dels programes i a la filosofia amb què van ser concebuts. Existeixen el paradigma imperatiu o estructurat, el paradigma funcional, el paradigma d’objectes i el paradigma lògic.
  • part interessada. f En anglès, stakeholder. En l’àmbit d’un projecte informàtic, es refereix a totes les persones que es veuran afectades pel desenvolupament del projecte.
  • persistent. adj Informació que es manté accessible en finalitzar l’execució del programa o fins i tot en apagar l’ordinador.
  • pla de prova. m Cadascuna de les proves a què se sotmet cada element de programari desenvolupat.
  • pla general del projecte. m Document que guia l’equip del projecte durant tot el procés de creació del programari.
  • polimorfisme. m En la programació orientada a objectes es refereix a la possibilitat de disposar de classes diferents que tenen mètodes o atributs anomenats igual.
  • privat. adj Cap classe no pot accedir a un atribut o mètode declarat com a privat i utilitzar-lo.
  • processador. m Part del maquinari de l’ordinador encarregat d’interpretar les instruccions d’un programa i de traduir-les en ordres a la resta de components.
  • programa. m Codificació d’un algorisme en un llenguatge de programació que l’ordinador entengui.
  • programació modular. f Vegeu modularitat.
  • programació orientada a objectes. f Forma de programar que parteix d’un paradigma de construcció de programes basat en una abstracció del món real.
  • programador/a. m i f Persona encarregada de generar els codis, de provar-los un a un i de depurar els errors.
  • programari. m Seguit d’ordres que es porten a terme seqüencialment, aplicades sobre un conjunt de dades.
  • projecte. m En qualsevol camp, conjunt d’accions destinades a obtenir un resultat final. En el camp de l’enginyeria informàtica, encàrrec, habitualment de programari, que ha de dur a terme un grup de treball.
  • protegit. adj Qualsevol classe heretada pot accedir a qualsevol atribut o mètode declarat com a protegit en la classe mare i utilitzar-lo.
  • prova d’acceptació. f Prova que fa el client per tal de comprovar la qualitat del funcionament del producte.
  • prova de capsa blanca. f Prova per mitjà de la qual es comprova la manera en què un component del programari resol un problema determinat segons els detalls interns d’implementació.
  • prova de capsa negra. f Prova per mitjà de la qual es comprova el funcionament d’un component del programari mitjançant la seva interfície, sense entrar a veure’n el funcionament intern.
  • prova de programa. f Procés d’execució d’un programa amb la intenció de descobrir un error.
  • prova d’integració. f Prova per mitjà de la qual es comprova la funcionalitat del sistema complet.
  • prova unitària. f Procediment per provar el funcionament correcte d’un mòdul de codi.
  • proves alfa. f Consisteixen a convidar el client que vingui a l’entorn de desenvolupament a provar el sistema. Es treballa en un entorn controlat i el client sempre té un expert a mà per ajudar-lo a usar el sistema i per analitzar els resultats.
  • proves beta. f Es desenvolupen després de les proves alfa en l’entorn del client, un entorn que és fora de control per al desenvolupador i el seu equip de treball. Aquí el client es queda tot sol amb el producte i tracta de trobar els errors, dels quals informarà els desenvolupadors.
  • proves d’usabilitat. f Serveixen per determinar la qualitat de l’experiència d’un usuari en la manera en què aquest interactua amb el sistema.
  • proves de fum. f Serveixen per descriure la validació dels canvis de codi en el programari abans que els canvis en el codi es registrin en la documentació del projecte.
  • proves de regressió. f Serveixen per detectar possibles nous errors o problemes que puguin sortir en haver introduït canvis o millores en el programari.
  • proves de resistència. f Serveixen per valorar la resistència de l’aplicació desenvolupada per a determinades situacions o estats del sistema on s’integrarà.
  • proves de seguretat. f Serveixen per ajudar a determinar els nivells de permisos dels usuaris i les operacions que podran dur a terme.
  • proves de sistema. f Serveixen per validar l’aplicació ja validada una vegada ha estat integrada amb la resta del sistema dels usuaris.
  • proves de validació. f Serveixen per permetre comprovar si, efectivament, es compleixen els requisits proposats pel nostre sistema.
  • públic. adj Qualsevol classe pot accedir a qualsevol atribut o mètode declarat com a públic i utilitzar-lo.
  • refacció. f És una tècnica de l’enginyeria de programari per reestructurar un codi font, alterant-ne l’estructura interna sense canviar el seu comportament extern. Es considera un aspecte molt important per al desenvolupament d’aplicacions mitjançant programació extrema.
  • Syntax Highlighting. adj Característica dels IDE que consisteix en el reconeixement amb colors de les paraules clau que pertanyen a un determinat llenguatge de programació.
  • tipus abstractes de dades (TAD). m Un TAD especifica una definició d’un conjunt de dades i de mètodes que es poden executar sobre aquestes dades. Aquesta definició és independent de la seva implementació.
  • UML. f Inicials de Unified Modeling Language (llenguatge unificat de modelització), que referencien al llenguatge de modelització de sistemes més utilitzat. Té el suport de la OMG. És un llenguatge gràfic que, a partir de diagrames, mostra una representació dels sistemes que es volen automatitzar mitjançant programari informàtic.
  • unitat funcional. f Subdivisió d’un problema gran en problemes més petits, que és la unitat mínima de tractament en un projecte informàtic.
  • usabilitat. f Qualitat d’una pàgina web o d’un programa informàtic de ser fàcil d’usar i de tenir en compte aspectes com ara la llegibilitat dels textos, la rapidesa de la baixada d’informació, la manejabilitat i la capacitat de satisfer les necessitats de l’usuari.
  • validació del programari. f Comprovació final del producte, per tal que compleixi els requisits inicials i les necessitats del client.
  • verificació del programari. f Comprovació de cada producte intermedi de programari perquè satisfaci les condicions previstes.
  • WAR (Web Application archive). m Format d’arxiu d’encapsulament. Com un arxiu JAR (amb l’extensió WAR) usat per distribuir una col·lecció d’arxius JSP, servlets, classes Java, arxius XML i contingut web estàtic (HTML). En conjunt, constitueixen una aplicació web.
Anar a la pàgina anterior:
Continguts en PDF
Anar a la pàgina següent:
Índex general