Presentació
El desenvolupament d’aplicacions web ha anat evolucionant des dels primers dies del web, aquells en què les pàgines eren una senzilla representació estàtica d’un contingut text, amb imatges i enllaços gràcies al llenguatge HTTP. Aquests continguts gestionats per un servidor web estaven -i molts encara hi són- emmagatzemats en un sistema de fitxers amb una determinada capacitat, possibles quotes d’espai i determinats permisos d’usuari. El servei associat que permetia la transferència de fitxers era -i és, encara- l’FTP. Aquests continguts són els que veureu principalment a la primera unitat, “Servidors web i de transferència de fitxers”.
La segona unitat, “Servidors d’aplicacions web”, se centra en l’enfocament dels servidors web en el proveïment d’aplicacions als usuaris, el que es coneix com a servidors d’aplicacions web. Hi trobareu servidors de l’estil LAMP, que incorpora -tot dins un Linux- un servidor Apache, un motor de bases de dades MySQL i llenguatge PHP, llenguatge executat en el servidor. Un altre enfocament diferent a l’entorn del llenguatge Java és l’ús de servidors J2EE, Tomcat i JBoss per a la mateixa finalitat.
La tercera unitat, “Aplicacions web i serveis”, enfoca el contingut cap a l’encabiment de serveis web (i d’altres) dins de contenidors (Docker) o bé utilitzant tècniques de virtualització (Vagrant). Acte seguit s’exposa el servei de noms DNS i el de directori LDAP així com la seva utilització des d’una aplicació web. La segona part de la unitat pretén enfocar-se en la minimització de l’ús de serveis, tot mostrant Node.js, gestors de paquets com ara npm i Yarn, preprocessadors de CSS, compiladors de Javascript i altres eines que permeten l’automatització de tasques dins les aplicacions web.
La quarta i darrera unitat, “Control de versions i documentació”, primer ensenya tècniques que faciliten l’elaboració de documentació d’aplicacions web. S’hi expliquen utilitats com Javadoc o JSdoc per documentar la codificació en Java i JavaScript respectivament, a més d’eines col·laboratives d’estil wiki per documentar, com ara la DokuWiki, amb la qual s’inicia una incursió dins el que és Github, l’entorn que permet controlar les diferents versions dels continguts que hi gestiona. La darrera part de la unitat tracta els entorns de control de versions gràcies als quals hi ha infinitat de projectes desenvolupats a nivell mundial i amb nombrosos equips de programadors cooperant en projectes comuns.