Glossari

abolicionisme m ideologia que proposa l’anul·lació de lleis, normatives o costums que atemptin contra principis ètics i morals.

abús de drogues m Patró conductual que es manifesta a través de l’aparició de conseqüències adverses i recurrents relacionades amb el consum, generalment repetitiu, d’una o diverses substàncies psicoactives. A diferència dels criteris de definició de la dependència, els criteris per definir l’abús no inclouen la tolerància, el patró d’ús compulsiu ni l’aparició de la síndrome d’abstinència quan s’interromp el consum.

acció social f Accions que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones, afavorir els seus processos de participació i promoció social i reduir les seves situacions de desavantatge. Poden ser dutes a terme d’una manera organitzada o informal, per part de les administracions públiques, entitats de la societat civil o en espais relacionals com la família o grups d’iguals.

acolliment m procés administratiu en què es confia l’infant o adolescent en situació de desemparament a una família o a una persona que n’assumiran la guarda i custòdia i vetllaran per la seva cura i treballaran pel seu desenvolupament integral.

acompanyament (social o educatiu) m Relació professional que s’estableix entre integrador social i persona o grups caracteritzada pel vincle, la confiança, la comunicació i la corresponsabilitat. L’acompanyament considera les persones com a subjectes actius i autònoms que han de protagonitzar els seus propis processos vitals. La relació d’acompanyament fomenta l’autonomia de les persones i el desenvolupament dels seus objectius i capacitats.

aculturació f Terme que fa referència al procés de canvi cultural homogeneïtzador a partir de l’assimilació cultural o la imposició d’una cultura dominant.

addicció f Terme ampli referit sovint a diferents contexts que descriuen una necessitat de consum o un estat en què el cos o la persona depèn necessàriament d’una susbtància o activitat per funcionar normalment. En el present context, s’usa majoritàriament el terme dependència si fa referència a substàncies, medicaments o drogues, i sòcioaddiccions si fa referència a activitats (com l’addicció al joc-ludopatia).

adolescència f Etapa de la vida que s’inicia amb la pubertat i finalitza amb l’entrada amb l’edat adulta i que, per tant, inclou les edats compreses entre els 12 i els 18 anys. Aquesta etapa s’inicia amb canvis biològics i corporals importants, a la vegada, que significa transformacions importants pel que fa l’assoliment d’una major independència psicològica i social.

adopció f Procés administratiu o judicial en què es confia l’infant o adolescent en situació de desemparament a una família o a una persona que n’assumirà la seva tutela i guarda i custòdia.

alcaloide m Compost de nitrògen que s’extreu de les plantes, plantes utilitzades des de l’antiguitat pels seus efectes embriagants, alucinògens, analgèsics…(de les arrels, escorces, fulles, flors, llavors…). Usats també en l’actualitat en farmacologia i medicina, o en l’elaboració d’altres substàncies o drogues. Exemples coneguts són la nicotina, la morfina, la cafeïna, la codeïna o la marihuana.

al·lucinogen m Substància química que causa estats alterats de consciència que afecten a la percepció de la realitat del subjecte consumidor, produïnt imaginàriament imatges, sons o sensacions que semblen reals. Actúa sobre l’organisme interrompent la interacció de les cèl·lules nervioses i la serotonina (neurotransmisor). Són exemples d’al·lucinògens la lisergida (dietilamida de l’àcid lisèrgic, LSD), la dimetiltriptamina (DMT), la psilocibina, la mescalina, la tenamfetamina (3-4 metilenedioxianfetamina, MDA), la 3-4 metilenedioximetanfetamina (MDMA o èxtasi) o la fenciclidina (PCP).

alteritat f Terme que serveix per definir allò que les societats o les persones consideren aliè, estrany o impropi de si mateixes. Sovint l’alteritat es caracteritzada com quelcom estrany, perillós o impur pel sol fet de desviar-se d’allò que es considera la norma social. Davant l’alteritat es poden tenir actituds d’acollida o de rebuig i institucionalització. El treball d’integració social ha d’encertat a treballar l’alteritat defugint de l’estigmatització, l’ús sistemàtic d’etiquetes i categories i encertant a separar la persona de la seva problemàtica social.

analgèsic m Substància, medicament o propietat que mitiga el dolor i que pot tenir o no propietats psicoactives.

androcentrisme m Percepció del món basada en l’experiència i les normes imposades de l’home, que pren l’home com a referent i que considera la dona com una desviació d’aquest model.

androgínia f Terme que s’utilitza per designar una persona els trets externs de la qual no es corresponen amb els del seu sexe. Malgrat aquesta definició, en psicologia també s’anomena andrògina una persona que té un equilibri entre característiques psicològiques d’ambdós sexes. Així, considerarem que el terme fa referència tant a les característiques físiques com a les psicològiques.

apoderament m Procés de capacitació, enfortiment, motivació i generació de responsabilitat en les persones per a que protagonitzin canvis socials, impulsin les seves pròpies iniciatives i assoleixin els objectius que es plantegen.

assetjament m Situació de coacció, intimidació, humiliació i amenaça constant d’una persona o grup respecte una altra persona que atempta contra la seva dignitat i que, en ocasions, pretén obtenir-ne uns resultats mitjançant un xantatge implícit.

autonomia f Capacitat, i/o fins i tot dret, de prendre decisions personals sobre com viure d’acord amb les voluntats, llibertat, i preferències pròpies, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària, sigui de forma individual o amb suport i assistència externa.

avaluació f Activitat del treball d’acció social mitjançant la qual es valora el grau de consecució d’uns objectius determinats, l’adequació i suficiència dels mitjans emprats i la qualitat dels processos duts a terme. Es pot distingir entre avaluació final i avaluació continua. Aquesta darrera es realitza durant la realització dels projectes i accions educatives. Permetent establir reajustaments d’estratègies, tècniques o recursos allà on siguin necessaris.

beneficència f Forma institucional d’acolliment de l’alteritat i l’exclusió social caracteritzada per la progressiva assumpció per part dels Estats de responsabilitats públiques. Malgrat el reconeixement de la responsabilitat a l’hora d’ordenar les institucions d’atenció social, els Estats no consideren un deure proveir els mitjans i recursos necessaris i, en conseqüència, les persones no poden exigir la cobertura de les seves necessitats com un dret. Amb la Beneficència, l’acció dels Estats es redueix sovint a l’assistència amb pocs recursos a alguns grups de persones en situació de necessitat.

cafeïna f Compost químic generalment extret de la naturalesa i que es troba en les llavors de café, de cacau, a les nous de cola, en les fulles del te i en la guaranà. Té propietats estimulants lleus del sistema nerviós central, vasodilatadores i diürètiques. El consum regular pot desenvolupar un nivell alt de tolerància.

caritat f Acció d’acollida de l’alteritat d’inspiració cristiana basada en el deure moral d’atendre a les persones necessitades. És la virtut que ha orientat i orienta principalment l’acció social de l’Església.

capacitat f Recurs, coneixement o habilitat personal que permet dur a terme una activitat o assolir una determinat objectiu.

coeducació f Estratègia educativa consistent en el treball en coneixements, valors i actituds per a assolir la igualtat de gènere.

comunitat terapèutica f Servei d’ambient residencial que proporciona a les persones amb dependència, programes per a contribuir en el seu procés de rehabilitació. La comunitat és compresa com un mètode eficaç per al canvi.

cultura f Conjunt dels sabers, tècniques, pràctiques, rituals, ciències, arts, llengües i costums que caracteritzen una societat i la distingeix de les altres. Cal considerar que totes les persones són socialitzades en un entorn cultural concret que permet que incorpori aquests recursos i coneixements mitjançant el que es coneix com a procés d’enculturació i que determina quin és el referent cultural d’una persona. Les cultures no són homogènies,presenten diversitat interior i es transformen al llarg del temps. Cal tenir present que Els recursos simbòlics i materials propis d’una cultura no són sempre repartits de forma igualitària entre els membres de qualsevol societat.

cultura patriarcal f Concepte que fa referència aquella cultura en què la filiació, l’autoritat i el patró de residència postnupcial està determinat per la línia paterna

dependència a substàncies i/o drogodependència f Necessitat d’un subjecte de repetir el consum d’una droga o d’altres substàncies addictives, anteposant aquesta conducta a d’altres necessitats i/o a les causes pròpies del consum dependent. La dependència té dues dimensions: la física (on l’organisme necessita mantenir un determinar nivell en sang de la substància per funcionar amb normalitat, fa referència a la tolerància i els símptomes d’abstinència), i la psíquica o psicològica (s’aplica a la deterioració del control sobre el consum de la substància, el subjecte experimenta una compulsió per experimentar un estat agradable o alliberar-se d’un estat desagradable). Si no s’especifica, la dependència fa referència tant als elements físics com als psicològics. Cada droga té els seus símptomes característics de dependència.

dependència personal f Estat funcional en què es troben les persones que en diferent grau, no poden desenvolupar individualment activitats de la vida diària, i que requereixen de recursos de suport o assistència externa per a exercir-les. Pot derivar-se d’una malaltia, d’un accident o lesió, per la pròpia vellesa, o afectacions i diversitats de tipus físic, mental, intel·lectual i/o sensorial.

desemparament m Situació en que es troba un menor d’edat quan no rep l’atenció necessària; afectiva, material o educativa; a causa de l’incompliment o de l’impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda de menors o quan es presenta qualsevol tipus de maltractament.

deshabituació f Procés d’eliminació d’una dependència o hàbit.

desintoxicació f Procés d’eliminació de la intoxicació produïda per una substància en l’organisme.

diagnòstic (social o educatiu) m Fase de l’acció social consistent en l’anàlisi de les mancances, privacions, necessitats, problemàtiques, recursos, objectius o capacitats, d’un subjecte, d’ung grup, territori o àmbit d’acció. Un diagnòstic acurat ha de precedir qualsevol acció social i ha d’aportar els elements d’anàlisi per a dissenyar i executar qualsevol intervenció.

droga f Substància que actúa sobre el sistema nerviós central en l’organisme modificant-ne una o més funcions psicològiques i/o físiques, i que s’utilitza amb diverses finalitats: farmacològiques, mèdiques, recreatives, psicoatives… En un sentit ampli, són igualment drogues: les considerades legals (com l’alcohol), com les il·legals (com el cannabis) o d’altres substàncies i medicaments legals (com la cafeïna o els analgèsics); totes sota múltiples factors poden generar dependència i/o tolerància.

edatisme f Atribució d’estereotips i el manteniment d’actituds de valoració negativa vers una persona, únicament pel fet de ser gran.

equitat f Principi que orienta l’acció social a ajustar-se a les necessitats, interessos, peculiaritats i característiques de les persones. L’acció social no pot limitar-se a dotar de recursos cegament, a tots per igual. Les persones o els contextos en situació de desavantatge poden presentar situacions o necessitats particulars que requereixen d’un suport o recursos específics.

estereotip m Terme que fa referència a la idea que sense estar necessàriament relacionada amb la realitat s’atribueix a un individu o a un grup social.

etnocentrisme m Punt de vista amb el qual s’analitza el món amb els paràmetres de la pròpia cultura.

exclusió social f Situació per la que poden passar les persones o grups al llarg del seu cicle vital caracteritzada per experimentar diversos desavantatges, privacions o necessitats no cobertes, per conèixer dificultats de participació en algun àmbit de la vida social i/o manca d’accés a recursos fonamentals per al seu benestar i promoció social.

factor de risc m: Tota aquella situació que augmenta les possibilitats que es produeixin situacions de maltractament, vulneració de drets, violència, etc.

factor de protecció m: Tota aquella situació que disminueix les possibilitats que es produeixin situacions de maltractament, vulneració de drets, violència, etc.

família f Conjunt de persones unides per llaços de parentiu (ja siguin de sang o legals) de caràcter conjugal, de filiació entre pares i fills, de relació entre germans, etc. En ella la infància hi troba un espai de socialització i de seguretat fonamental pel seu desenvolupament. S’ha de tenir en compte que es tracta d’una comunitat social en constant moviment d’adaptació a les noves circumstàncies que marquen els canvis econòmics, socials, culturals, polítics, legislatius, sexuals, etc.

gènere m Concepte creat per designar les diferents formes en què es construeix culturalment la identitat de gènere en les diferents societats humanes.

genocidi m Acció d’exterminar un col·lectiu, amb la intenció d’eliminar el grup del qual forma part, sigui el motiu ètnic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altre tipus.

globalització f Procés d’abast mundial consistent en la internacionalització de les relacions comercials, polítiques, culturals, financeres i econòmiques i l’augment de les interdependències entre els Estats i regions. Aquest fenomen pot ser considerat com a una conseqüència de canvis i avenços tecnològics, l’emergència del nou capitalisme financer de tipus especulatiu i la creixent desregulació impulsada per polítiques de perfil neoliberal.

guarda i custòdia f Funció que assumeix la persona/es que viuen amb el menor o l’administració, en el cas del menor que visqui en una institució residencial.

homofòbia f Terme que fa referència a l’aversió contra homes i dones homosexuals; no obstant això, s’hi inclouen tots el col·lectius que integren la diversitat sexual, que mantenen actituds i hàbits diferents dels associats tradicionalment al seu sexe.

identitat cultural f Vinculació de cada persona amb un grup cultural, i afirma als individus respecte d’un sistema de significació, personal o social, adscrivint-los en una pertinença ètnica i lingüística.

igualtat f Principi que orienta l’acció social per a afavorir l’accés de totes les persones als béns i recursos fonamentals, la seva participació en qualsevol dels àmbits de la vida social i en els espais de promoció social. La igualtat de drets requereix de l’acció social per a traduir-se en situacions d’igualtat real d’oportunitats. En aquest sentit, cal que la igualtat contempli també mesures d’equitat dotant proporcionalment de més recursos i oportunitats a les persones o contextos que més ho necessiten.

indicador m Conducta i símptoma que identifica o assenyala la presència de possibles situacions de dificultat, maltractament, violència, risc social, etc.

infància f Etapa de la vida que s’inicia amb el naixement i que finalitza amb la pubertat i que, per tant, inclou les edats compreses dels 0 als 12 anys. És en aquesta etapa en que l’ésser és dependent i que en la seva evolució necessita ser acompanyat i rebre el suport necessari per part de les persones adultes, fent possible, així, el seu desenvolupament.

interculturalitat f Terme que fa referència al contacte i la interacció de diverses cultures que coexisteixen en un mateix territori.

intersexualitat f Concepte que es refereix a les persones que presenten uns trets físics que estan a mig camí, o bé són una combinació del que hom atribueix al sexe masculí i femení, a causa de combinacions poc freqüents de cromosomes, per variabilitat genètica o gonadal o diferències sexuals congènites.

integració social f Procés en virtut del qual les persones poden satisfer les seves necessitats i metes personals accedint i participant en condicions d’igualtat i d’equitat a tots els àmbits a on es desenvolupa la vida social.

intoxicació m Estat agut i que pot esdevenir greu, posterior a l’administració d’una substància psicoactiva que causa alteracions diverses, per exemple: en el nivell de consciència, a nivell cognitiu, en la percepció, en la conducta, o en altres funcions i respostes psicofisiològiques de l’organisme. La intoxicació depèn en gran mesura del tipus i la dosi de la droga, medicament o substància, i també hi influeixen el grau de tolerància de la persona i d’altres factors.

maltractament m Situació que implica que qualsevol persona, institució o la societat mateixa, per acció, omissió o tracte de negligència, no accidental, produeix un dany que vulnera els drets de la persona i priva a la persona de la protecció necessària d’acord amb les seves necessitats físiques, psíquiques i socials del seu moment o situació vital.

metadona f Opioide sintètic que s’utilitza en el tractament de manteniment de les persones amb dependència d’opiacis per la seva capacitat per suprimir la simptomatologia de l’abstinència.

multiculturalisme m Situació que es dóna quan a partir de la convivència en un mateix territori de més d’una cultura cada grup social conviu respectant la cultura aliena.

negligència m Aquella situació en la qual les necessitats físiques bàsiques i piscològiques d’una persona depenent, ja sigui per la seva condició d’infant, de persona amb algun tipus de malaltia o per la seva edat, no són ateses temporalment o permanentment per cap altra persona. Així es produeix que hi ha una falta de cura o un descuit en aspectes com l’alimentació, la higiene, el seguiment o el tractament mèdic, etc.

persones transgènere f Fa referència a aquelles persones que s’engloben dins una varietat de comportaments i grups que es conformen en tendències que no s’identifiquen amb les identitats home-dona. Són freqüentment anomenades trans.

opiaci m Terme d’origen, de la substància natural que es troba en el suc de les llavors de la planta de l’opi (rosella: Papaver somniferum L.), la qual conté una barreja d’alcaloides. Al 1806 es va aïllar el principal element de l’opi, la morfina. Encara que sovint s’utilitza el terme per a referir-se a totes les drogues similars a l’opi, el més apropiat és limitar el seu abast als seus alcaloides naturals com la morfina, la codeïna i la tebaïna.

opioide m Terme que s’utilitza per denominar les substàncies que tenen un efecte anàleg al de la morfina. De mig segle ençà és possible elaborar substàncies opiàcies sintètiques químiques, amb el mateix efecte que la morfina, les quals per extensió s’anomenen sovint opiacis. Exemple d’opioide semi-sintètic és l’heroïna, i d’opioide sintètic, la metadona.

pàtria potestat m Terme jurídic que expressa el poder i deures dels pares o ascendents sobre els seus fills descendents.

patriarcat m Forma d’organitzar i estructurar la societat que permet la institucionalització del domini masculí sobre les dones permetent que els homes exerceixin una posició de privilegi, superioritat, domini i opressió respecte les dones, gràcies al control dels principals recursos i mitjans socials a mans masculines.

prejudici m Conjunt de creences de caràcter negatiu atribuïdes a una persona o a un grup de persones anticipadament, sense haver-les jutjat mai a partir de l’experiència pròpia.

psicofàrmac m Substància psicoactiva que s’utilitza en el tractament de certs trastorns que tenen a veure amb l’alteració de les funcions mentals i/o psicològiques.

psicotròpic m Substància química que exerceix els seus efectes principals o importants en el sistema nerviós central. S’aplica el terme tant en medicaments que s’utilitzen fonamentalment en el tractament dels trastorns mentals (ansiolítics, sedants, antidepressius, antimaníacs, neurolèptics…), com per a les substàncies que tenen un elevat potencial d’abús a causa dels seus efectes sobre l’estat d’ànim i/o la consciència (com els estimulants, els al·lucinògens, els opiacis, i els sedants/hipnòtics-inclòs l’alcohol).

racisme m Ideologia que postula que les persones podem ser classificades en races segons les nostres característiques físiques i biològiques i que hi ha determinats trets que fan que hi hagi races amb trets fenotípics o genotípics superiors a les altres.

reducció de riscos i danys f Enfoc metodològic dels programes que tenen com a finalitat disminuir o prevenir les conseqüències negatives resultants del consum abussiu o dependent de drogues o substàncies. L’objectiu és facilitar la gestió dels riscos a partir d’una informació correcta i objectiva, i promoure la responsibilització dels individuus en les seves decisions de consum, per tal que aquest sigui el menys problemàtic o perjudicial per a la salut.

rehabilitació f Procés de recuperació, de restabliment de la salut o de l’estat òptim d’una persona, després d’un estat de dependència o abús per consum de drogues o substàncies, o bé en les socioaddiccions. I en el camp de la diversitat funcional, recuperació de la funció perduda després d’un accident o lesió, o bé com a estímul i prevenció en els efectes d’una malaltia degenerativa, trastorn o alteració física o psíquica, i/o pel manteniment del màxim nivell de qualitat de vida.

relativisme cultural m Teoria antropològica que proclama que cada cultura posseeix uns criteris propis i una lògica intrínseca per explicar el món que ens envolta, que és desconeguda per qui no comparteix aquella cultura.

risc social m: Situació que a causa de circumstàncies personals, familiars o per influències de l’entorn, pot limitar o perjudicar, en un futur, el desenvolupament personal, psíquic, cognitiu i social d’una persona, en especial, s’utilitza per fer referència als menors d’edat.

segregació racial f Terme que es refereix a la separació d’espais, serveis i lleis per les persones d’acord amb el seu origen ètnic.

sexe m Terme que fa referència a les característiques biològiques, fisiològiques i orgàniques de les persones que fan que les identifiquem com a femelles o com a mascles de l’espècie humana.

síndrome d’abstinència f Conjunt de símptomes i efectes en l’organisme d’intensitat i malestar variable, que apareixen quan es redueix o s’interromp el consum d’una droga o substància, (o quan s’abandona una addicció social), quan s’ha consumit de forma repetida, habitualment durant un període llarg i/o en dosis altes. En la dependència física apareix quan el nivell en sang de la substància, baixa per sota del límit a què està habituat.

situació de dependència f Situació en què es troben aquelles persones que quan per raons lligades a la manca o pèrdua de la capacitat física, psíquica o intel·lectual, o per la seva condició d’edat (infància) tenen necessitat d’una assistència o ajut important per la realització de les activitats quotidianes.

sobredosi f Presa d’una droga o substància per sobre de la dosi màxima tolerada, és a dir, en quantitat superior a què l’organisme és capaç d’assimilar sense produir efectes adversos aguts (físics o psíquics), i fins i tot, mortals (dosi letal).

socioaddiccions f Dependències que no tenen a veure amb el consum de substàncies o drogues, sinó en la pèrdua de control respecte una activitat social o personal (com les compres, l’internet, el sexe, l’esport, el joc, l’afectivitat…).

tutela f Institució principal en la protecció dels menors o de les persones incapacitades i la persona física o jurídica que la té conferida ha d’assegurar la protecció, l’administració i guarda de drets i béns de menors o persones incapacitades. Les funcions que se li confereixen són: atenció personal, administració dels seus béns i representació legal.

tolerància f Disminució gradual de la resposta habitual d’un organisme a la mateixa quantitat de substància o droga, amb la conseqüent necessitat del subjecte d’incrementar-ne la dosi per tal d’obtenir els mateixos efectes esperats, a mesura que el cos s’hi va habituant. Cada substància i cada individu desencadena nivells diferents de tolerància en funció de múltiples factors. La tolerància és un dels criteris de la síndrome de dependència.

transsexualitat f Terme que correspon a aquelles persones que s’identifiquen i que tenen el desig de viure com les persones del sexe oposat. Això fa que tinguin una disconformitat amb els seus trets físics i que busquin a través de la cirurgia i els tractaments hormonals que la seva aparença sigui al més propera possible a la del sexe oposat.

transversalitat f Caràcter d’una acció o política social de no limitar-se a desenvolupar accions especifiques per a assolir un objectiu o atendre un determinat col·lectiu o problemàtica. A aquestes accions específiques s’hi afegeixen la inclusió en qualsevol altra acció o política de mesures per a incidir-hi. En el cas, per exemple de la igualtat de gènere, si es vol treballar transversalment no només caldrà disposar d’accions, projectes i plans específics. Caldrà també que la resta d’accions o polítiques en qualsevol àmbit (habitatge, educació, salut, urbanisme, treball, etc…) incorporin aquesta visió de gènere.

ús de drogues f La relació o consum amb les drogues, substàncies o medicaments, no produeix conseqüències negatives ni sobre el consumidor, ni pel seu entorn.

violència masclista o de gènere f Inclou totes les formes de maltracta psicològic, d’agressió econòmica, d’abús i/o d’explotació sexual, d’agressió física a les que són sotmeses les dones, en l’àmbit públic i/o en l’àmbit privat, i que té com a principal causa una estructura social patriarcal.

vulnerabilitat social f Situació per la que poden passar les persones en el seu cicle vital caracteritzada per experimentar precarietat i manca d’afiliació o participació social en diversos àmbits. Les situacions de vulnerabilitat social poden agreujar-se i acumular-se a altres conduint a fenòmens d’exclusió social.

xenofòbia f Concepte que fa referència al temor que produeix rebuig i hostilitat cap a les persones d’origen nacional divers del propi, cap als estrangers.