adhesió f Fet de manifestar-se d’acord amb les idees, normes, creences… del grup.
agent socialitzador m i f Persona que incideix en el procés de socialització, com ara la família, la colla d’amics, els mitjans de comunicació.
animació f Acció i efecte d’infondre vida, encoratjar per assumir la responsabilitat del creixement personal propi.
arbitratge m Intervenció, en un conflicte, d’una tercera persona que representa una institució i té autoritat per exigir que es compleixin els acords.
assertivitat f Capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Habilitat comunicativa que ens ajuda a plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d’una actitud de confiança en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte.
canvi social m Fenomen col·lectiu que comporta modificacions en l’organització social, és permanent, de vegades procedeixen d’elements econòmics. És la transformació de la realitat social.
cognitiu -iva adj Relatiu als processos de pensament: atenció, percepció, memòria, motivació…
cohesió f Grau en què en un grup els membres desitgen romandre-hi i s’impliquen en les seves metes.
component analògic de la comunicació m Element del llenguatge corporal.
component digital de la comunicació m Paraula oral o escrita.
comunicació f Acció i efecte de comunicar o de comunicar-se. Acció i procés de transmetre un missatge en què s’estableix una relació i una interacció socials.
comunitat f Grup o conjunt de persones que comparteixen elements en comú, com ara un idioma, costums, valors, visió del món, edat o ubicació geogràfica (un barri, per exemple).
conflicte m Situació de tensió o hostilitat produïda per un desacord entre dues o més persones. Provoca inestabilitat psíquica en el subjecte, que necessita recobrar l’ordre o la tranquil·litat.
creativitat f Capacitat de crear noves combinacions, les quals tenen un interès o valor propi. La creativitat està vinculada al pensament –crear és pensar– i el discerniment per triar allò pertinent.
desmotivació f Supressió dels motius que estimulen les persones a fer alguna cosa.
desviat -ada adj Dit del membre que no segueix les normes i els estàndards de producció del grup.
dinamitzar v tr Mobilitzar les forces que es donen en el si d’un grup, crear activitat.
emoció f Estat psicofisiològic que osci·la entre el plaer i el desplaer, i que genera una reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscil·lar entre l’atracció i la retirada (fugida).
estadi m Cadascun dels períodes que hom observa en el desenvolupament dels éssers vius.
estatus m Posició que ve determinada per la influència i grau d’autoritat que exerceix una persona dins d’un grup.
expressió f Exteriorització d’idees, emocions, sentiments…
facilitació f Nom amb què Triplett designa la seva constatació que la mera presència d’altres persones fa augmentar el rendiment del treball individual.
influència f Capacitat d’un membre del grup de modificar conductes, actituds o creences d’un o més d’un membre.
interactuar v intr Fer que es doni un procés social a través del qual les persones i els grups s’estimulen i reaccionen en relació els uns amb els altres (influència).
lideratge m Acció d’exercir una influència positiva sobre la resta de membres del grup.
liderar v tr Consisteix a motivar, integrar i guiar els membres d’un grup per facilitar l’assoliment dels objectius.
mecanisme de defensa m Recurs que utilitzen les persones o els grups per reduir o evitar les seves angoixes, pors o frustracions.
norma f Instrucció, consigna, que determina el comportament vàlid d’un individu dins del grup.
normalització f Acostament a un punt de referència comú dels judicis individuals formulats en el si d’un grup.
obediència f Adequació per part de l’individu del seu comportament a les ordres rebudes d’una autoritat.
pacificació f Procés no violent que fomenta la serenitat i la reducció de la tensió, com a pas previ per desenvolupar les condicions necessàries que permeten la resolució d’un conflicte.
pensament grupal m En una decisió grupal, esforç per aconseguir la unanimitat i evitar el conflicte, que supera la motivació per fer una anàlisi realista i una presa de decisions racional i que deteriora l’eficàcia del grup.
poder m Capacitat potencial que té cadascun dels membres del grup d’influir sobre la resta.
polarització f Allunyament de les decisions de grup de les posicions normalitzades cap a posicions més extremes.
reconciliació f Comprensió del conflicte, rehabilitació i restauració de la víctima per part de l’agressor. Recuperació de la dignitat per les parts implicades en el conflicte.
relaxació f Acció i efecte de relaxar o de relaxar-se, per tal d’afluixar i disminuir la tensió física i/o psíquica.
retòrica f Disciplina clàssica que tracta del discurs públic i dels seus recursos per persuadir. Es considera la primera teoria de la comunicació de masses.
rol m Model de conducta que han de seguir les persones en la posició o estatus que ocupen. Una persona desenvolupa més d’un rol: mare, educador/a, militant… Segons Shaw, conjunt de conductes esperades que es vincula a una determinada posició en el grup.
sentiment m Procés i estat afectiu que es caracteritza per una emoció progressiva i estable i que està determinat per factors tant cognitius com fisiològics.
sinergia grupal f Acció combinada dels diferents membres del grup per realitzar una tasca.
socialització f Camí que una persona realitza al llarg de la seva vida per aprendre i interioritzar els elements socioculturals del seu entorn.
valor m Orientació fonamental o principi ètic general amb preferències i creences que condicionen el comportament humà i el sistema de normes socials.
violència f Capacitat incontrolada i exagerada de superar les dificultats que acaba portant mals majors que els que intentava, en principi, resoldre.
