abatiment m Moviment de rotació que dur un pla i les figures que conté sobre un altre pla (l’eix de la rotació), essent la recta d’intersecció dels dos plans.
abdominal adj Referent als músculs de l’abdomen.
acotar v Incorporar les cotes en un croquis, un mapa topogràfic, un plànol o qualsevol altre document cartogràfic.
alçat m Vista ortogonal des d’un costat.
alentiment. m Càmera lenta.
aleta nasal f Paret lateral externa dels orificis nasals.
amígdala f Lòbul raquidi del cerebel de forma semblant a la d’una ametlla.
amplitud d’ona f Valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un període, és a dir, la intensitat de l’ona electromagnètica.
anivellament m Acció d’igualar la forma; treure diferències de rang, condició, caràcter.
anamorfosi f També conegut per anamorfisme, que consisteix en una deformació reversible d’una imatge produïda mitjançant un procediment òptic (com per exemple utilitzant un mirall corb), o a través d’un procediment matemàtic.
anatomia f Ciència que estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació mediata o immediata i recorrent generalment a la dissecció.
ànima f Terme que fa referència a l’element femení present en l’inconscient dels homes.
animus m Element masculí a l’inconscient femení, el conjunt d’imatges positives i negatives que la masculinitat apareix als somnis i les fantasies femenines.
angle agut m Angle amb un valor menor de 90º.
angulació f Diferència que hi ha entre el nivell de la presa i l’objecte o figura humana que es filma.
antagonista m Vocable grec que fa referència a aquell que “actua en la part oposada”, és a dir, que es troba en lluita o en oposició amb un altre, normalment al protagonista.
anticlímax m Moment de baix interès o emoció en l’acció del film, que segueix el desenllaç a manera de complement o d’aclariment; no sol ser gaire habitual.
antihèlix f Prominència corba de cartílag situada de manera paral·lela i per davant de l’hèlix.
antitrague m Petit cartílag que es troba just per sobre del lòbul de l’orella humana en posició oposada al conducte auditiu.
àrea f Mesura, en unitats quadrades, de com un espai bidimensional és ocupat per una figura bidimensional donada.
àrea visual f Zona anatòmica o superfície corporal que està relacionada amb altres zones del cervell.
arquetip m Vocable grec que significa, ‘font’, ‘principi’ o ‘origen’; tipós, ‘impressió’ o ‘model’, és el patró exemplar del qual es deriven altres objectes, idees o conceptes.
art cinemàtic m Moviment artístic en què les obres tenen un moviment o aparenten tenir-lo. També anomenat ‘art òptic’ o op art.
art clàssic m Relatiu o pertanyent a l’antiguitat grega i llatina i a la seva literatura, escultura, pintura, etc., especialment al període en què es produïren les millors obres.
art expressionista m Moviment artístic en què les obres s’entenen com la deformació de la realitat per expressar de forma subjectiva la natura i l’ésser humà.
artell m Juntura dels ossos dels dits de les mans i dels peus.
axó m Prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable, que arrenca del pol oposat de les dendrites i que condueix l’impuls nerviós.
bíceps m Múscul que en un cap té dos tendons per unir-se amb l’os.
bípede m Personatge que camina sobre dues extremitats inferiors.
bisectriu f Línia que divideix l’angle en dos angles iguals.
bucle (es fa servir sovint la seva versió anglesa: loop) m En modelat 3D, elements d’una malla poligonal disposats consecutivament formant cintes o línies, obertes o tancades sobre si mateixes. P. ex., bucle d’arestes o bucle de cares.
calavera f Esquelet del cap de l’home i, per extensió, l’esquelet sencer.
cal·ligrafia f Art d’escriure les lletres d’un alfabet de manera artificiosa, segons un model, amb una intenció estètica.
camal m Part d’uns pantalons, d’unes mitges, etc., que cobreix la cama.
càmera obscura f També anomenada càmera fosca, és un instrument òptic capaç d’obtenir la projecció plana d’una imatge sobre part de la seva superfície interior. És un antecedent rudimentari de la càmera fotogràfica.
camp visual m Delimitació d’espai amb l’angle de visió aproximadament d’uns 180º, on la zona central es veu nítida i la zona perifèrica desenfocada, segons el moviment de l’ull.
cànon m Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura. Model considerat ideal per encaixar i proporcionar la figura humana. Normalment partint des de l’alçada del cap com a mida bàsica.
cànon antropomètric m Cànon de la figura humana formulat per la mitjana de les mesures de les persones reals.
cànon modular m Cànon de la figura humana formulat per un tipus de mòdul o patró per la construcció de les proporcions. Aquest mòdul pot ser el puny, la mà, el cap…
cànon simbòlic m Cànon de la figura humana que està determinat per components aliens a l’observació directa del cos.
caràcter m Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, expressats en formes peculiars de conducta; una combinació de valors, sentiments i actituds. També s’entén com a personatge creat per ser considerat com a exemple típic d’un tret moral determinat.
caricatura f Vocable italià caricare que significa carregar o exagerar. Representació de persones, de fets, de costums socials fent ressaltar els trets més característics i aptes per produir un efecte grotesc. Tècnica d’engrandir aquells trets que sobresurten més (llavis, ulls, nas, cabell) i exagerar-ho al màxim per causar comicitat o la representació d’algun defecte moral.
carp m Part de l’esquelet de la mà constituïda per vuit ossos disposats en dues files, que s’articulen amb el cúbit i el radi i amb els metacarpians.
cartílags m Qualsevol de les peces formades per teixit cartilaginós.
cèl·lules bastó f Cèl·lules fotoreceptores que reaccionen a intensitats baixes de la llum.
cèl·lules con f Cèl·lules fotoreceptores que reaccionen a intensitats altes i mitjanes de la llum.
centre de projecció m punt del qual surten tots els raigs projectants, on passant pels punts més significatius de l’objecte fan intersecció amb el pla del quadre.
cercle m Conjunt de tots els punts d’un pla la distància dels quals a un punt fix és menor que un segment donat, anomenat radi, o igual a aquest segment.
cervell m Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.
cintura pelviana f Anell ossi, constituït pels ossos ilíacs i el sacre, que serveix de suport per a l’extremitat inferior.
clarobscur m Distribució de les llums i les ombres en una composició.
clavícula f Os llarg i parió, en forma d’essa allargada, situat en la part anterior i superior del tòrax, entre l’estèrnum i l’omòplat, amb els quals s’articula.
classicisme m Estil visual determinat per les simetries i harmonies de les formes.
clímax m Punt culminant de l’acció dramàtica.
clothing m Plug-ins específics per a entorns 3D dissenyats per realitzar simulació realista del moviment de peces de roba tenint en compte el tipus de teixit, la col·lisió amb altres objectes i les forces dinàmiques presents a l’escena.
còccix m Os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l’acabament de la columna vertebral.
coeficient de reducció m Relació que s’estableix entre la magnitud de l’eix projectat pel valor del cosinus de l’angle que forma entre els eixos.
color m Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos.
colors additius m Descomposició de la llum blanca en tres colors primaris: vermell, verd i blau; RGB (de l’anglès: red, blue, green).
colors subtractius m Descomposició de la llum blanca en tres colors secundaris: cian, magenta i groc; CMYK (de l’anglès: cian, magenta, yellow, black). Aquest sistema de colors descriu el comportament dels colors de les tintes segons el procés subtractiu d’absorció de la llum.
columna vertebral f Estructura anatòmica en forma de pilar o de columna.
comissura f En anatomia, les vores i les fibres nervioses d’una obertura que es pot tancar, com poden ser la vora de la boca o de les parpelles.
composició f Organització d’una sèrie d’elements formals en un espai determinat (marc). Aquesta disposició defineix l’itinerari visual, és a dir, la direcció de la mirada.
con m Figura geomètrica tridimensional generada pel triangle girant sobre el seu eix amb base circular.
conca f Excavació central a l’anatomia de l’orella humana.
concept art m Vocable anglès que significa ‘concepte d’art’, es tracta d’l·lustrar i representar una visió clara i ràpida d’un concepte.
conflicte m Enfrontament entre forces i personatges que desenvolupen l’acció.
contorn m Línia que limita exteriorment una superfície o un cos; perifèria.
contrapicat m Angulació que s’obté quan la càmera filma des de baix cap a dalt, i s’engrandeix l’objecte o la figura humana que pren.
contrapposto m Terme italià que designa l’oposició harmònica de les diferents parts del cos de la figura humana, la qual cosa proporciona cert moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat. S’utilitza en l’escultura per donar sensació de moviment.
contrast m Diferència en les característiques de dos o més colors que interactuen en un disseny i afecten la manera com es perceben.
contrast compositiu m Composició basada en la contraposició dels elements buscant els pols oposats per trobar l’equilibri.
contrast simultani m Persistència del color complementari en el color que veiem quan el mirem intensament.
corba de Bézier f Corba definida per quatre punts característics, els punts inicial i final de la corba (nodes o punts d’ancoratge) i dos punts de control o manetes, invisibles en el gràfic final, que defineixen la seva forma.
còrnia f Estructura de l’ull que permet el pas de la llum des de l’exterior fins a l’interior de l’ull i protegeix l’iris i el cristal·lí. Posseeix propietats òptiques de refracció i, per garantir-ne la funció, ha de ser transparent i és necessari que mantingui una curvatura adequada.
coroide f Membrana de l’ull, al bulb ocular, entre l’escleròtica i la retina, per on transcorren els vasos sanguinis destinats a la retina.
còrtex cerebral m Zona externa de determinats òrgans; escorça cerebral.
costella f Cadascun dels ossos corbats que, en dotze parells, formen les parets de la cavitat toràcica i protegeixen el cor i els pulmons.
crani m Cavitat òssia del cap dels vertebrats que conté l’encèfal.
crèdits Títol del film, dels noms dels intèrprets, dels tècnics, etcètera, que solen aparèixer o bé al principi o bé al final de la projecció.
croquis m Dibuix ràpid fet a llapis i a mà alçada, sense estris de dibuix, en el qual es detallen les formes i les dimensions de l’objecte seguint la normativa d’acotació.
cosmogonia f Doctrina de caràcter místic, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’univers.
cota f Informació de les mesures del pla d’un objecte.
cub m Figura geomètrica tridimensional generada per un quadrat en un eix. És un políedre regular de sis cares, també denominat hexaedre.
cúbit m Os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
curtmetratge m Film que dura menys de 30 minuts.
direcció f Acció de dirigir; guiatge; recta que indica el costat vers el qual va o s’encamina una persona o una cosa o on hi ha quelcom.
direccionalitat d’ona f Determina on es propaga l’ona electromagnètica.
directriu f Línia que serveix com a trajectòria per formar una superfície o un volum.
distància focal f Distància que existeix entre el centre òptic de l’objectiu i la imatge impressionada al sensor quan l’enfocament (el subjecte) és reglat (situat) a l’infinit.
dendrita f Prolongació arboriforme del cos o el protoplasma d’algunes neurones.
deltoide m Múscul que relliga el braç a l’espatlla.
dom geodèsic m Figura o estructura basada en un políedre regular (icosaedre).
dors m Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
eix d’acció m Línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l’acció dels personatges en l’espai.
eix òptic m Línia imaginaria que uneix el centre de l’enquadrament amb el centre de l’objectiu de la càmera.
el·lipse f Figura geomètrica corba tancada, de forma ovalada, amb dos eixos perpendiculars desiguals.
embelliment m Estil visual determinat per una profusió de formes.
emergència f Reconeixement de les formes de manera simultània i global, no per la suma de les seves parts.
equilibri visual m Balanceig dels elements compositius amb relació al marc contextual.
escala f Relació existent entre les dimensions del dibuix respecte a la seva dimensió real de l’objecte, moltes vegades expressat com a escala = unitats del dibuix/unitats de la realitat.
escàpula f Os parió pla, ample i de forma triangular que constitueix la part posterior de l’espatlla i s’articula amb la clavícula i l’húmer.
escleròtica f Membrana fibrosa externa del globus ocular.
escola Gestalt f Corrent psicològic alemany sorgit a principis del segle XX, amb la contribució dels investigadors Max Wertheimer (1880-1943), Wolfgang Köhler (1887-1967) i Kurt Koffka (1887-1941), que postulaven la percepció com el procés bàsic de l’activitat mental de l’ésser humà, de manera que la resta de les operacions de naturalesa psíquica, com el pensament, l’aprenentatge o la memòria, estarien subordinades al correcte funcionament dels processos d’organització perceptiva.
escorç m Derivat del vocable italià scorciare, s’utilitza per fer referència a un cos no simplificat en posició obliqua o perpendicular al nivell visual.
escultura digital (es fa servir sovint la seva versió anglesa: digital sculpting) f Tècnica artística que permet generar un model 3D d’alt poligonatge per mitjà d’eines virtuals com pinzells o tampons que actuen sobre una geometria bàsica.
esfera f Figura geomètrica tridimensional que consisteix en la revolució d’un cercle en un eix.
espiral f Línia oberta i contínua que s’expandeix al voltant d’un centre lineal o poligonal mitjançant arcs de circumferència.
esquelet m Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
esquelet estructural m Utilització d’unes línies imaginàries, normalment donades per la simetria de la figura o els eixos ortogonals (horitzontal-vertical).
estereotip m Mot derivat del grec stereós, que significa ‘sòlid’, i typos, que significa ‘impressió’, ‘motlle’; una imatge o idea acceptada comunament per un grup o societat amb caràcter immutable.
estern m També anomenat estèrnum, os pla, allargat i desparió, situat al centre de la part anterior del tòrax, que s’articula amb els cartílags dels set primers parells de costelles i amb la clavícula.
esternoclidomastoïdal m Múscul llarg situat a la cara lateral o anterolateral del coll, connecta l’apòfisi mastoide del crani amb la clavícula i actua en la rotació i extensió del cap i en la flexió de la columna vertebral.
estímul m Qualsevol canvi en l’ambient extern o intern d’un organisme que provoca una modificació en l’activitat.
estructura f Conjunt de les guies visuals d’una composició.
extensor i flexor dels dits f Múscul que en contreure’s produeix l’extensió o flexió dels dits.
expressionisme m Estil visual determinat per l’exageració i distorsió de les formes.
falange f Conjunt dels cinc ossos metacarpians que constitueixen l’esquelet de la regió de la mà entre el carp i els dits.
fèmur m Os de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que s’estén entre la cintura pelviana i la tíbia.
figura i fons f Relació de com percebem l’objecte en funció de la complexitat de la forma entre la figura com a element principal i el fons vist en segon pla o ignorat. Depenent de l’ambigüitat de les formes es pot trobar una doble interpretació.
figura impossible f Relació de com percebem l’objecte en funció de la doble lectura entre la il·lusió de tridimensionalitat i la bidimensionalitat.
figures de revolució f Figures geomètriques generades pel gir d’un polígon en un dels seus eixos. Els polígons poden ser esferoides, hiperboloides, etc.
fletxa de cota f Fletxa amb la forma d’un triangle allargat.
floc (de cabells) m Manyoc o petita porció de cabells.
forces visuals f Punts d’atracció que la nostra percepció organitza per a la composició. Es donen per la interacció entre els elements visuals durant el procés de percepció.
forma f Conjunt de línies i de superfícies que determinen el contorn.
forma orgànica f Forma en què predomina la línia corba sobre la línia recta, i podem trobar-la sobretot en elements orgànics.
fractals m Subdivisió en parts de la forma total, de manera que la forma global es pot repetir indefinidament.
frontal m Os pla i desparió, de forma de conquilla, amb tres cares (anterior, posterior i inferior) i tres cantells. És situat davant dels parietals i de l’esfenoide i damunt de l’etmoide, els ossos del nas, els pòmuls, els unguis i els maxil·lars superiors i s’articula amb tots ells. Part frontal del múscul occipitofrontal.
funcionalitat f Estil visual determinat per l’essència de les formes en les composicions.
generatriu f Línia que genera el perfil d’una superfície o volum.
geometria descriptiva f Fa referència a la representació de superfícies tridimensionals d’objectes sobre una superfície bidimensional.
Gestalt f Vocable alemany que significa ‘forma’, ‘unió’ ‘configuració’ i fa referència al corrent psicològic que es dedica a l’estudi de la percepció.
glies f Connexions intermèdies entre diferents estructures neurològiques.
globus ocular m Conjunt d’elements que formen l’ull humà i fan possible la visió.
gràfics vectorials m Objectes formats per una sèrie de punts i línies rectes o corbes definides matemàticament.
grau d’iconicitat m Escala de les representacions des de la més abstracta o simbòlica fins a la més hiperrealista o natural.
guionista Persona que redacta el guió del film.
hèlix f En anatomia, replec cartilaginós en forma d’espiral que defineix el contorn de l’orella humana.
hieràtic m Expressió o actitud solemne o severa; absència d’expressivitat que no deixa entreveure cap sentiment.
hipocamp m Eminència blanca, allargada i semicircular que ocupa la part externa del diverticle esfenoïdal de cadascun dels ventricles laterals del cervell.
hipotàlem m Part del sistema nerviós central que comprèn el tuber cinereum, l’infundíbul, el quiasma òptic, els cossos mamil·lars i la neurohipòfisi.
holístic, a adj m i f Vocable grec que significa ‘total’, ‘sencer’. Indica que un sistema i les seves propietats s’analitzen com un tot, d’una manera global i integrada.
húmer m Os parió i asimètric que forma l’esquelet del braç i va unit per l’extrem cefàlic a l’escàpula i per l’extrem distal al cúbit i al radi o simplement al cúbit.
idle m Vocable anglès que significa ‘estar aturat’ o ‘inutilitzat’. En l’àmbit dels videojocs fa referència a l’estat d’animació inicial, on el jugador no està interactuant amb l’avatar, i per tant està a l’espera, representat amb una animació de respiració senzilla.
il·lusions òptiques f Manca d’acord entre els estímuls físics, o objectius, i les sensacions, o judicis perceptius, en valorar l’estat, la grandària, la posició i la direcció en l’espai d’un estímul o de determinades parts.
invariància f Reconeixement i percepció de les formes i els contorns per sobre d’altres qualitats, com el color o la textura.
iris m Formació membranosa circular, pigmentada i contràctil situada a la cambra anterior de l’ull, darrere la còrnia i immediatament davant del cristal·lí.
isomètric m Vocable grec que significa ‘igual mesura’, ja que l’escala de mesurament és la mateixa en els tres eixos principals.
isquiotibial m Múscul situat a la part posterior de la cuixa, estès entre la pelvis i el genoll, que comprèn el bíceps femoral, el semitendinós i el semimembranós.
layout m Expressió anglesa per definir la composició d’un pla o enquadrament, normalment referent als fons i a la posada en escena.
línia f Element visual que ens marca posició i direcció, i genera la sensació de moviment o equilibri.
línia d’acció f Línia imaginària que indica la direcció del moviment de la posició de la figura i ens permet entendre on està el pes i la tensió del cos.
línia de cota f Línia fina i acabada en dues fletxes.
línia d’horitzó f La intersecció entre el pla d’horitzó amb el pla del quadre.
línia de referència f Línia fina que es tracen, generalment, perpendiculars als segments que s’han de fitar.
línia de terra f La intersecció entre el pla geometral amb el pla del quadre també es coneix com a “línia de veritables magnituds”.
lineup sheet m Expressió anglesa que significa ‘alineació’ i fa referència al full on es troba la comparativa de mides dels personatge.
llei de la Gestalt f Principis que descriuen que la nostra experiència perceptiva està organitzada, és a dir, que percebem els elements com una estructura que tendeix a unificar i relacionar en grups els estímuls.
lòbul m Part més o menys sortint del cervell, limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida. Segons la posició pot ser occipital, frontal, parietal o temporal.
lòbul de l’orella m Relleu tou de la part més baixa de l’orella humana que no disposa de cartílag.
LOD Level Of Detail m Sistema d’optimització de recursos emprat pels motors de videojocs que consisteix a carregar diferents versions de resolució poligonal d’un mateix objecte o personatge en funció de diversos factors com, p. ex., la proximitat a la càmera.
longitud d’ona f Defineix el tipus d’ona electromagnètica.
llagrimer m Angle intern de l’obertura formada per les dues parpelles, per on es vessen les llàgrimes.
lligament m Làmina, feix o cordó de teixit fibrós, compacte i poc extensible, que serveix d’unió a les articulacions o entre algunes parts dels ossos o cartílags.
llum f Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet veure els cossos que l’emeten.
lluminositat f Luminància o brillantor que defineix les diferències de quantitat de llum d’un color, que va de més clar a més fosc.
maluc f Part sortint a cada un dels costats del cos formada pels ossos superiors de la pelvis.
mandíbula f Os maxil·lar inferior.
manubri m Os superior de l’estern que recorda el nus d’una corbata i articula amb les clavícules per la via de les osques claviculars. També articula amb les dues primeres costelles superiors.
mapa bump m Mapa que s’utilitza en entorns 3D per simular relleus que proporciona informació en l’eix z segons una escala de grisos de 255 nivells i que no genera geometria addicional als models.
mapa de normals (es fa servir sovint la seva versió anglesa: normal map) m Mapa que s’utilitza en entorns 3D per simular relleus que proporciona informació en els eixos x, y i z segons l’espai de color RGB i que no genera geometria addicional als models.
mapa UV f Mapa de coordenades d’un objecte 3D projectades en un pla per poder pintar les textures.
marc m Espai delimitador que aïlla el conjunt de la composició de la resta d’elements.
matte painting m Tècnica que ens permet crear qualsevol tipus d’escenari que imaginem a partir de fotografies i il·lustració per obtenir resultats realistes amb un alt nivell de detall.
masseter m Múscul situat a la cara externa de la branca ascendent del maxil·lar inferior, la qual té una acció elevadora de la mandíbula.
mentó m Prominència de la mandíbula situada sota el llavi. Sinònim: barbeta.
metacarp m Conjunt dels cinc ossos metacarpians que constitueixen l’esquelet de la regió de la mà entre el carp i els dits.
metatars m Part del peu compresa entre el tars i les falanges dels dits.
model sheet m Expressió anglesa que significa ‘full de construcció’ del model de personatge.
modulor m Cànon artístic desenvolupat per Le Corbusier on es relacionen els diferents sistemes de mesures en funció de la proporció àuria.
mosaic m Conjunt de peces o tessel·les amb una forma poligonal que es combinen entre si sense superposar-se ni deixar espais en blanc entre elles.
mosaic periòdic m Mosaic basat en formes regulars que es repeteixen per translació.
mosaic Penrose m Mosaic aperiòdic basat en figures polièdriques com l’icosaedre i el dodecaedre.
motion capture m Expressió anglesa que significa ‘captura de moviment’ i basada precisament en la captura digital de la ubicació, en un espai tridimensional, dels punts de les articulacions principals del cos humà.
múscul m Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per produir o contrarestar els moviments.
múscul depressor del llavi inferior m Múscul quadrat del mentó, múscul de la cara. Es troba a la barbeta, per sota i, per dins, del múscul depressor de l’angle de la boca. És un múscul parell, de forma quadrilàtera, que va des del maxil·lar inferior fins al llavi inferior.
músculs adductors m Grup de músculs del membre inferior que produeixen l’adducció de la cuixa.
músculs bessons m Músculs bessons que estan situats a la regió posterior de la cama i són el múscul més superficial del panxell.
músculs glutis Grup de quatre músculs, tres dels quals formen les natges: gluti major, gluti mitjà i gluti menor. El quart i el més petit dels músculs és el tensor de la fàscia lata, que es troba en posició anterior i lateral a la resta
músculs mímics m Músculs prims i petits que se situen al voltant dels grans orificis de la cara (nas, ulls, boca) participant en el tancament o l’obertura d’aquests com a funció principal, encara que també és important la seva funció en l’expressió de les sensacions i el llenguatge.
músculs oculars m Músculs relacionats amb el globus ocular i que es troben per fora de la seva pròpia estructura.
multiestabilitat f Ambivalència de la percepció entre fons i figura d’algunes formes que es poden interpretar de manera ambigua.
muntatge m Procés d’escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats segons una idea prèvia i un ritme determinat.
natja f Cadascuna de les dues parts carnoses que formen la part posterior del cos immediatament sobre cada cuixa.
nervi òptic m Nervi sensitiu encarregat de transmetre la informació visual des de la retina fins al cervell. S’origina en la capa de cèl·lules ganglionars de la retina, i el seu origen aparent és l’angle anterior del quiasma òptic.
neurona f Cèl·lula del sistema nerviós formada per un nucli i una sèrie de prolongacions, una de les quals és més llarga que les altres.
neurotransmissor m Biomolècula que transmet informació d’una neurona (un tipus de cèl·lula del sistema nerviós) a una altra neurona consecutiva, unides mitjançant una sinapsi.
normalització del format f Norma basada en la proporció de relació 1:1,4 (5/7); utilitzada per a les grandàries dels papers establerts per la sèrie DIN i posteriorment ISO/DIN.
nucli basal m Teixit nerviós gris que està interconnectat amb l’escorça cerebral, el tàlem i el tronc cerebral.
NTSC n National Television System Committee, estàndard de vídeo i televisió d’Amèrica del Nord i el Japó.
NURBS Non-Uniform Rational B-Spline f Superfície no poligonal generada matemàticament a partir de corbes B-spline i corbes de Bézier.
objectiu m Lent o sèrie combinada de lents que equipen una càmera i que permeten la filmació.
omòplat m Os pla triangular que forma la part posterior de l’espatlla i al qual s’articula l’húmer. Sinònim: escàpula.
òptica f Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
orbicular m Nom de diferents músculs de forma circula; orbicular dels llavis, orbicular de les parpelles.
PAL n Phase Alternate Line, estàndard de vídeo i televisió a gran part d’Europa, Hong Kong i l’Orient Mitjà, la Xina i alguns països de Sud-amèrica i Àfrica.
palmell m Part de dins, lleugerament còncava, de la mà, compresa entre els dits i el puny.
panoràmica f Moviment de rotació de la càmera sobre el seu eix.
paral·lelogram m Quadrilàter que té els costats oposats paral·lels.
parpella f Cadascuna de les dues porcions de pell movibles amb què a voluntat podem cobrir o descobrir el globus ocular.
patró m Model d’una figura que es repeteix en una composició.
pectoral m Relatiu o pertanyent al tòrax o al pit o a la cintura escapular.
percepció f Activitat activa i organitzadora; és a dir, el cervell s’encarrega de donar sentit al que veiem i d’interpretar els estímuls que ens arriben als ulls a partir de la nostra experiència.
percepció de moviment f Construcció feta pel cervell, sigui pels estímuls d’un objecte en desplaçament o per la velocitat amb què canvien les imatges estàtiques.
peroné m Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats posteriors, al costat de la tíbia.
persistència retiniana f Fenomen perceptiu científicament superat avui dia que explica la generació de la il·lusió del moviment del nostre cervell.
personatge m Vocable grec que significa ‘màscara d’actor’ o ‘personatge teatral’; cadascuna de les persones ideades per un escriptor que prenen part en l’acció d’una obra literària, d’una obra teatral.
perspectiva f Derivat del vocable llatí “perspicere”, vol dir ‘mirar a través de’; és a dir, fa referència a la il·lusió visual que percep l’observador que l’ajuda a determinar la profunditat i situació dels objectes a diferents distàncies. Dit d’una altra manera, és la construcció geomètrica que permet representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.
perspectiva aèria f Perspectiva que consistia a representar les figures i els paisatges més llunyans apareixent borrosos, per donar la il·lusió de llunyania.
perspectiva axonomètrica f Sistema de representació gràfica basada en les projeccions en paral·leles cilíndriques per traslladar un objecte.
perspectiva bizantina f Sistema de representació gràfica basada en les projeccions en obliqües cilíndriques per traslladar un objecte tridimensional a un dibuix bidimensional en un pla, anomenat pla de projecció amb dos angles de 90º.
perspectiva cavallera f Sistema de representació gràfica basada en les projeccions en obliqües cilíndriques per traslladar un objecte tridimensional a un dibuix bidimensional en un pla, anomenat pla de projecció amb un angle de 90º en un pla de vertical.
perspectiva cònica f Sistema de representació gràfica basada en les projeccions en còniques per traslladar un objecte tridimensional a un dibuix bidimensional en un pla, anomenat pla de projecció.
perspectiva dimètrica f Perspectiva axonomètrica ortogonal que en projectar-se els eixos formen dos angles iguals.
perspectiva isomètrica f Perspectiva axonomètrica ortogonal que en projectar-se els eixos formen els angles tots iguals de 120º.
perspectiva lineal f Fa referència a la perspectiva cònica o projecció amb un punt de vista.
perspectiva militar f Sistema de representació gràfica basada en les projeccions en paral·leles cilíndriques per traslladar un objecte tridimensional a un dibuix bidimensional en un pla, anomenat pla de projecció amb un angle de 90º en un pla horitzontal.
perspectiva simbòlica f Perspectiva que consistia a representar les figures en funció de relació jeràrquica entre elles i no per la seva ubicació espacial.
perspectiva trimètrica f Perspectiva axonomètrica ortogonal que en projectar-se els eixos formen diferents angles.
perversions de la mirada f Anomalies en la visió respecte als trastorns del reconeixement visual.
picat Angulació obtinguda quan la càmera filma de dalt a baix, i que fa que l’objecte o la figura humana presa s’empetiteixin.
piràmide f Figura geomètrica tridimensional o políedre format per triangles equilàters amb base quadrada.
píxel m Acrònim de l’anglès pixel (picture element, ‘element d’imatge’). Unitat mínima del reticle de color homogeni que forma part d’una imatge digital: una fotografia, un fotograma de vídeo o un gràfic.
pla m Superfície homogènia tancada que normalment es representa en dues dimensions i la forma està limitada per diversos segments lineals.
pla del quadre m També denominat “pla de projecció”, és aquell pla vertical on fan intersecció els raigs projectants que van formant la projecció de punts de l’objecte.
pla d’horitzó m Pla horitzontal situat a l’alçada dels ulls.
pla geometral m Pla horitzontal corresponent al terra.
plànols fitats m Plans amb acotacions, on són indicades les dimensions de les parts que hi són representades.
planta f Vista ortogonal des d’alt.
preferències de la mirada f Jerarquies visuals davant de les mateixes circumstàncies.
pregnància f Expressió alemanya que prové de Prägnanz i que es tradueix com a ‘consistència’ o ‘regularitat’.
prisma m Figura geomètrica tridimensional o políedre format per una base poligonal i unes cares paral·leles entre elles.
primitivisme m Estil visual determinat per l’espontaneïtat i ingenuïtat de les composicions i els traços.
projecció cilíndrica obliqua Projecció on els raigs projectants són oblics al pla del quadre.
projecció cilíndrica ortogonal Projecció on els raigs projectants són perpendiculars al pla del quadre.
projecció cònica o central Projecció on els raigs projectants passen per un punt de vista.
proporció àuria f També anomenada secció àuria, proporció divina o harmònica. Està basada en la relació del nombre d’or, el nombre irracional 1,61803…, quocient d’(1 + √5) /2, anomenat phi (φ).
protagonista m Vocable grec que fa referència a aquell que “actua a la primera part” o que és “actor cap”; personatge central de la història.
pol d’arestes m En topologia, vèrtex d’una malla poligonal interconnectat amb cinc o més arestes.
polígon m Figura plana i tancada formada per una quantitat concreta de segments.
polígon de diamant m Denominació que rep un polígon triangular al qual se li afegeix un quart vèrtex per complir amb les normes de topologia.
polígons irregulars m Figures planes formades per un nombre concret de segments i angles que no són iguals.
polígons regulars m Figures planes formades per un nombre concret de segments i angles iguals.
políedre m Figura tridimensional formada per cares poligonals.
políedres estrellats m També denominats còncaus. Mantenen els angles interns més petits de 90 graus i els vèrtexs sobresurten cap enfora.
políedres regulars m També denominats sòlids platònics o políedres convexos. Consisteixen un grup de cinc políedres definits per Plató, basats en polígons amb cares regulars i angles que són iguals entre si.
políedres semiregulars m També denominats sòlids arquimedians o truncats. Consisteixen en un grup de tretze políedres definits per Arquimedes, basats en polígons amb cares regulars de dos o més tipus i que mantenen tots els vèrtexs iguals.
posa f Postura o posició en la qual es col·loca una persona que serà fotografiada, retratada o pintada per altre.
posa T f Postura o posició en T utilitzada particularment per a la construcció dels personatges en 3D.
posició neutra f Posició més rígida a nivell artístic, però molt útil per fer la construcció del nostre personatge per a l’animació, tant 2D com 3D
procés de la visió m Capacitat d’interpretació de l’entorn gràcies a les sensacions de la llum i de color que percep l’ull.
profunditat de camp f Espai entre el primer terme i el darrer que s’enfoquen en un mateix enquadrament.
progressió aritmètica f Sèrie de nombres entre els quals hi ha una llei de formació constant en què la progressió s’obté sumant un nombre fix a l’anterior.
progressió geomètrica f Sèrie de nombres en la qual l’element següent s’obté dividint l’element anterior per una constant denominada raó o factor de la progressió.
prop f Expressió anglesa que significa ‘accessori’ o ‘complement’.
prototip m Exemplar més perfecte d’una cosa, primer model o disseny d’alguna cosa.
punt m Petit element visual de 0 dimensions que ens marca la posició i dirigeix l’atenció de la mirada.
punt de vista m Defineix la posició dels ulls de l’observador i es representa abatut sobre el pla del quadre.
punt mètric m Projecció de l’angle del con de visió en la línia d’horitzó per definir les profunditats.
punt principal m Projecció ortogonal del punt de vista sobre el pla del quadre. En la perspectiva cònica frontal serà l’únic punt de fuga.
pupil·la f Orifici situat al centre de l’iris a través del qual penetra la llum en la càmera posterior de l’ull.
quadrat m Figura geomètrica rectangular regular de dues dimensions amb els quatre costats de la mateixa longitud i els quatre angles rectes idèntics.
quàdricep m Múscul que té quatre caps; és aplicat especialment a diversos músculs amb aquesta particularitat. Així, hom dóna el nom de múscul quàdriceps del cap a l’esternoclidomastoïdal; múscul quàdriceps crural al conjunt format pel recte anterior, el vast intern, el vast extern i el crural, i múscul quàdriceps sural al conjunt format pels bessons, el soli i el plantar.
quadrilàters m Figura geomètrica de quatre costats.
quiasma m Part del cervell on s’entrecreuen parcialment les fibres axòniques dels nervis òptics. En aquest entrecreuament la meitat de les fibres passen del nervi òptic dret a la cinta òptica esquerra, i viceversa.
radi m Distància del centre d’un cercle o d’una esfera a qualsevol punt de la circumferència del cercle de la superfície esfèrica, respectivament. Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n’ocupa la part interna.
ràcord m Conservació de la continuïtat visual en la unió de dos plans.
raigs projectants m Línies imaginàries que passant pels vèrtexs o punts de l’objecte intersequen sobre el pla del quadre.
rectangle m Figura de quatre costats: els angles interiors són tots rectes i els costats oposats són paral·lels i de la mateixa longitud.
rectangle auri m Rectangle amb proporcions àuries dividit en tres parts tant horitzontalment com verticalment, cosa que fa que les seccions siguin proporcionalment iguals que el conjunt.
rectangle ternari m Rectangle basat en la proporció ternària; suposa una mitjana aritmètica entre l’àuria i la normalitzada i equival a la relació 1:1,5 (2/3). En dividir-se transversalment per la meitat, el ternari genera dos rectangles de proporció 3:4.
reflexió de la llum f S’estableix quan la llum incideix en una superfície i rebota amb el mateix angle d’incidència.
refracció de la llum f S’estableix quan passa d’un medi, com l’aire, a un altre, com pot ser l’aigua o el vidre, i canvia de direcció.
reïficació f Generació de formes noves a partir de prèvies gràcies a l’experiència visual. Aquesta experiència conté més informació espacial explícita que l’estímul sensitiu en què es basa.
relació d’aspecte f També conegut per aspect ratio; es basa en la relació de la resolució d’una pantalla o d’un píxel.
retentiva visual f Capacitat de captació i processament visual, que és d’una velocitat màxima d’1/15 part de segon.
retina f Capa de teixit sensible a la llum que es troba en la part posterior del globus ocular. Les imatges que passen a través del cristal·lí de l’ull s’enfoquen a la retina. Llavors, la retina converteix aquestes imatges en senyals elèctrics i els envia pel nervi òptic al cervell.
retícula f Sistema de referència o guies format per diferents línies horitzontals i verticals que marquen la ubicació d’elements i zones en una composició visual.
retopologia f Procés de construcció d’una nova malla poligonal de baixa resolució a sobre d’un model d’alta resolució modelat per mitjà d’escultura digital.
rigging m Tècnica de construcció d’una estructura d’ossos (o esquelet virtual) vinculada a una malla 3D que permet establir unes deformacions determinades i fan possible animar el model.
risori m Músculs de la cara que retreuen les comissures bucals.
ritme m Impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les intensitats dramàtiques i, en darrer terme, per efecte del muntatge.
rubber-hose limbs m Expressió anglesa que significa ‘membres de mànega de goma’, i que fa referència a l’estil d’animació nord-americà dels anys trenta on els membres de les figures es dibuixaven com un tub flexible en comptes de peces articulades.
ròtula f Os parió, triangular, comprès en el tendó d’inserció del quàdriceps femoral, davant el genoll.
sacre m Os desparió central i simètric, compost de cinc peces reunides (vèrtebres sacres), que continua la columna vertebral per sota de les vèrtebres lumbars i forma la part posterior de la pelvis.
salt d’eix m Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos de l’acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.
saturació f Nivell d’intensitat o puresa d’un color, que va dels grisos als tons més purs.
secció F Vista ortogonal des del frontal que travessa la figura com si fos un pla que el talla.
seqüència f Seguit d’escenes que formen part d’una mateixa unitat narrativa.
sèrie de Fibonacci f Sèrie de números on cada un és la suma dels dos números anteriors: 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55…
sfumato m Vocable italià que significa ‘esfumat’; tècnica pictòrica que s’obté mitjançant l’augment de diverses capes de pintura extremament delicades, fet que proporciona a la composició uns contorns imprecisos, així com un aspecte d’antiguitat i llunyania.
sinàptic, a adj m i f Adjectiu que prové de sýnapsis: ‘unió’, ‘enllaç’. Aproximació funcional intercel·lular especialitzada entre neurones. Pot ser entre dues neurones d’associació, una neurona i una cèl·lula receptora o entre una neurona i una cèl·lula efectora (gairebé sempre glandular o muscular).
sinestèsia f Assimilació conjunta o diferida de diversos tipus de sensacions –de diferents sentits– en un mateix acte perceptiu. És a dir, que un sinestèsic pot sentir colors, veure sons o percebre sabor mentre toca un objecte amb certa textura. No és que ho associï o tingui la sensació de sentir-ho, ho sent realment.
silueta f Contorn que ens permet identificar la forma o posa d’una figura.
simetria f Correspondència de dimensions, forma i posició, respecte d’un punt, una línia o un pla, dels diferents elements d’un conjunt o de dos o més conjunts entre ells.
sistema dièdric m Sistema basat en les projeccions cilíndriques per a la representació en el pla bidimensional de les figures tridimensionals. També anomenat sistema Monge.
sistema d’acotacions m Sistema o conjunt de línies, xifres i símbols escrits que ens permeten identificar correctament les dimensions i formes dels objectes. De cadascuna de les indicacions de mida en diem una cota.
sistema de representació m Metodologia basada en projeccions per representar els objectes en dues o en tres dimensions.
sistema representatiu mSistema per representar tridimensionalment els objectes mitjançant una única projecció.
sistema Monge m Sistema dièdric desenvolupat pel geòmetra francès Gaspard Monge.
subdivisió de les formes f Fenomen que es produeix sempre que les parts són més simples perceptivament i menys complexes que la totalitat de la forma; també es pot produir per agrupació d’elements segons la seva semblança.
superfície reglada f Superfície generada pel moviment d’una recta, denominada generatriu, que es manté en contacte amb una altra o altres línies, denominades directrius, i a més, en el seu desplaçament, compleix certes condicions particulars. Pot ser paraboloide, hiperboloide o helicoide.
tàlem m Gangli cerebral, parió, situat davant i fora dels tubercles quadrigèmins, darrere i dins del cos estriat, als costats del tercer ventricle i per sota dels ventricles laterals.
tars m Element de l’esquelet de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que uneix el segon element d’aquestes extremitats, format per la tíbia i el peroné, amb el quart, format pels metatarsians.
temperament m Fa referència la part més instintiva i emocional de la personalitat.
tendó m Feix de fibres, blanc i brillant, constituït per teixit conjuntiu, que uneix els músculs als ossos.
tendó d’Aquil·les m Tendó de l’home, d’inserció dels músculs posteriors de la cama (bessons i soli) en el calcani.
teoria del color f Principi que estableix diferents models d’entendre el color com un sistema basat en l’emissió o la reflexió de la llum en els materials.
teoria del moviment aparent f Principi que estableix que la fusió de les imatges és deguda a un processament neuronal del cervell, segons la freqüència amb la qual arriben els estímuls discontinus. El cervell els transforma en estímuls continus i estables.
tessel·la f Vocable que prové del llatí tesellas. Fragments o patrons que componen els mosaics i en recobreixen tota la superfície.
tetraedre m Figura geomètrica tridimensional generada a partir d’un triangle equilàter. Políedre regular.
tíbia f Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors.
to m També matís o hue; defineix la diferència que hi ha entre un color i un altre, és a dir, representaria una longitud de l’ona electromagnètica.
topologia f Disposició dels vèrtexs, les arestes i les cares, així com diferents elements a l’espai, donant forma a la malla 3D.
tòrax m Part del cos humà situada entre el coll i l’abdomen.
traç m Línia curta i irregular similar a la que fa un llapis o un pinzell.
trague m Protuberància a l’entrada del conducte auditiu humà.
trapezi m Quadrilàter que només té dos costats paral·lels. Múscul ample, de forma triangular, la base del qual correspon a la columna vertebral, i el vèrtex es dirigeix cap al muscle.
trama f Descomposició d’una imatge en punts petits per donar sensació de to.
triangle m Figura geomètrica bidimensional limitada per línies rectes que connecten tres punts.
triangle equilàter m Figura geomètrica poligonal regular amb menys costats. Aquests costats són iguals en llargada, tal com els angles que el conformen.
tríceps m Múscul que en un dels seus extrems té tres tendons per unir-se amb l’os.
triedre m Angle d’un políedre que conté tres cares formades per tres superfícies que s’intersequen ortogonalment.
trompe l’oiel f Vocable francès que significa ‘engany a l’ull’ o ‘parany davant l’ull’; tècnica pictòrica que intenta enganyar la vista jugant amb l’entorn arquitectònic (real o simulat), la perspectiva, l’ombreig i altres efectes òptics i de fingiment, aconseguint una “realitat intensificada” o “substitució de la realitat”.
tronc m En anatomia, el cos humà prescindint del cap i les extremitats.
turnaround m Expressió anglesa que significa ‘gir’ i fa referència al full de gir del personatge.
vèrtebra f Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral; segons les regions són lumbars, dorsals, cervicals.
veu en off f Veu que es troba fora del camp de la imatge, però que la complementa i l’enriqueix.
visió f Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista.
visió binocular f Tipus de visió en què els dos ulls s’utilitzen conjuntament i el cervell ho processa com una única imatge, produint la il·lusió de distància i profunditat.
volum m Mesura en unitats cúbiques de com un espai tridimensional és ocupat per un objecte tridimensional. Figura geomètrica que ocupa un espai tridimensional.
vòxel m Acrònim de l’anglès volumetric pixel (‘element volumètric’). Unitat mínima cúbica que compon un objecte tridimensional, és a dir, posseeix les coordenades x, y i z.
xifra de cota f Indicació numèrica de la mesura del segment.
zigomàtic m Relatiu o pertanyent a l’os pòmul.
