afàsia f Trastorn causat per lesions en les parts del cervell que controlen el llenguatge. Pot dificultar la parla, l’escriptura i la lectura.
al·lèrgia f Reacció d’hipersensibilitat a substàncies comunes i sovint inofensives, la majoria de les quals es troben en el medi ambient.
amniocentesi f Aspiració de líquid del sac amniòtic a través d’una agulla que s’insereix a l’abdomen.
anatomia f Branca de la biologia que estudia l’estructura dels éssers vius. En el cas de l’anatomia humana, que descriu el cos humà, és una de les ciències bàsiques de la medicina.
anestèsic m Medicament que produeix pèrdua de la sensació usat per preparar els pacients en operacions.
angiocardiografia f Radiografia del cor, les artèries coronàries i/o els grans vasos. Es visualitza gràcies a la injecció d’un tint directament dins dels vasos via catèter. En altres instàncies es pot usar TC o RMN per crear imatges tridimensionals dels vasos sanguinis.
antibiòtic m Grup de medicaments que es fan servir per tractar les infeccions bacterianes per matar o inhibir el creixement de bacteris.
anticos m Substància que neutralitza toxines i bacteris en el cos.
anúria f Absència total d’orina o diüresi nul·la. La causa sol ser un problema de la funció renal o, en el cas dels homes, una inflamació de la pròstata.
arrítmia f Ritme anormal del cor.
artrografia f Tècnica de diagnòstic per imatge d’una articulació que fa servir un material de contrast i la ressonància magnètica nuclear (MRN) o una forma especial d’imatges per rajos X en temps real anomenada fluoroscòpia.
ascites f Acumulació de líquid a l’abdomen amb inflamació. Pot ser causada per la cirrosi (malaltia crònica del fetge), el càncer, la insuficiència cardíaca congestiva, la insuficiència renal, la tuberculosi i/o malalties del pàncrees.
asma f Malaltia dels pulmons caracteritzada per una constricció de les vies respiratòries i la secreció excessiva de mocs. Pot causar dificultat per respirar, sibilació i tos.
atròfia f Deteriorament o declinació general dels teixits, òrgans o tot el cos.
bari m Element de la taula periòdica. Metall (abreviatura química Ba) en la naturalesa i que s’utilitza en el sulfat de bari, un material de contrast. El bari s’utilitza comunament per estudiar el tracte gastrointestinal (GI).
bioelement m Element (àtoms) imprescindible per a la vida. Són el carboni, l’hidrogen, l’oxigen, el fòsfor i el sofre.
biomolècula f Combinació de bioelements en forma de molècula.
biòpsia f Procés pel qual es treu teixit de pacients vius per fer-ne un examen de diagnòstic. Mostra obtinguda per biòpsia.
biòpsia per excisió f Biòpsia que consisteix en l’extracció total del teixit lesionat. Es remou una lesió sencera o un grup anormal de cèl·lules i teixit, així com un marge circumdant de teixit d’aparença normal.
biòpsia per incisió f Biòpsia que consisteix a extreure una petita mostra de teixit lesionat mitjançant un petit tall en forma de fus, falca o tascó.
BRCA1 i BRCA2 m Gens humans. S’ha correlacionat una mutació en aquests gens amb els càncers hereditaris de pit i ovari.
broncoscopi m Instrument en forma de tub usat per examinar la tràquea i els bronquis.
broncoscòpia fInspecció visual de l’interior de la tràquea i dels passatges bronquials dels pulmons, usant un tub flexible o catèter anomenat broncoscopi.
càlcul biliar m Substància endògena del cos humà composta per colesterol i altres substàncies formades a la vesícula biliar i els conductes biliars que donen la sensació de pedretes.
càncer m Neoplàsia maligna que la majoria de vegades envaeixe els teixits circumdants. Pot causar metàstasi a diversos llocs i té una alta probabilitat de recurrència després d’intentar la seva extirpació o de causar la mort a menys que se li doni el tractament adequat.
cavitat peritoneal f Cavitat abdominal.
cèl·lula f Unitat funcional i morfològica de tots els éssers vius que realitza les tres funcions vitals: relació, nutrició i reproducció.
cianosi fColoració blava en els llavis, la pell i les ungles com a resultat de nivells baixos d’oxigen a la sang.
cistografia fRadiografia de la bufeta urinària que es pren després d’injectar un contrast radioopac.
cistoscòpia f Procediment diagnòstic que utilitza una càmera especial a l’extrem d’un tub que permet al metge observar l’interior de la bufeta.
citologia d’esput f Prova diagnòstica en la qual una mostra d’esput (moc) s’examina sota un microscopi per determinar si hi ha cèl·lules anormals.
colonoscopi m Tub llarg i flexible amb una petita càmera a l’extrem que s’usa en el procediment anomenat colonoscòpia per capturar les imatges de l’interior del còlon i el recte.
colonoscòpia fExamen visual de l’interior del còlon amb un instrument (tub) flexible que s’insereix a través del recte.
criocirurgia fCrioteràpia, crioablació, o crioablació dirigida. Tractament mínimament invasiu que utilitza el fred extrem en la forma de nitrogen líquid o gas d’argó per congelar i destruir el teixit malalt, incoses les cèl·lules de càncer.
disfàgia fDificultat per empassar.
dispnea f Dificultat respiratòria.
disúria f Dificultat per orinar o dolor durant la micció. Les causes més usuals són les infeccions com la cistitis, que és la inflamació de la bufeta urinària, o les litiasis biliars, que són els càlculs a la bufeta urinària.
Doppler m Ultrasò Doppler. Tècnica de diagnòstic per detectar cèl·lules sanguínies o altres estructures en moviment i mesurar la direcció i la velocitat del moviment. L’efecte Doppler s’utilitza per avaluar el moviment mitjançant el mesurament de canvis en la freqüència dels ecos reflectits per les estructures que es mouen.
dosímetre m Dispositiu que registra les radiacions rebudes utilitzades pels professionals.
edema mAcumulació d’excessiva quantitat de líquid aquós en les cèl·lules, teixits o cavitats seroses.
electrocardiograma (ECG o ECG) m Examen que registra l’activitat elèctrica del cor. S’utilitza per ajudar a diagnosticar certes anormalitats del cor.
encefalografia fRepresentació radiogràfica del cervell.
endocranial adj Relatiu o pertanyent a l’interior del crani.
endoscòpia fVisualització de l’interior del cos i els òrgans amb un instrument òptic amb un llum.
enuresi f Emissió involuntària d’orina durant el son (a partir dels 4 anys d’edat, edat en què es considera que hi ha control vesical). L’enuresi pot ser diürna i nocturna, encara que la nocturna és la més freqüent. És diferent de la nictúria, ja que a la nictúria hi ha un augment de freqüència de la micció, però sense la incontinència de l’enuresi nocturna.
esfinterotomia f Procediment pel qual es fa una incisió petita a l’obertura del conducte biliar parell perquè drenin els càlculs biliars petits.
esofagectomia f Procediment quirúrgic pel qual s’extirpa una part de l’esòfag i els ganglis limfàtics propers i es reconnecta la resta de l’esòfag a l’estómac utilitzant un tub de plàstic o una part del tracte gastrointestinal (GI) del pacient.
esofagitis fInflamació de l’esòfag.
esput m Barreja de saliva i moc provinent del tracte respiratori.
estenosi fEstretor patològica d’una obertura o conducte del cos.
exploració f Estudi realitzat mitjançant l’ús d’un dispositiu de detecció actiu o passiu. També pot ser una imatge, un registre o dades obtingudes mitjançant l’exploració, generalment denominada per la tecnologia o el dispositiu empleat. Exemples: TAC, exploració amb radionúclids, ultrasò.
flebografia f Tipus de raig X en el qual s’injecta contrast en una vena per mostrar els detalls de la seva estructura i veure si hi ha anomalies. Visualització radiològica de les venes d’una zona mitjançant la injecció d’una substància de contrast.
gammagrafia f Procediment de diagnòstic que consisteix en l’administració d’un radionúclid que s’acumula en l’òrgan o teixit que s’estudia seguit del registre de la distribució de la radioactivitat mitjançant una càmera externa de centelleig estacionària o d’exploració.
genètica f Ciència que estudia la transmissió dels caracters hereditaris.
glicèmia f Glucèmia.
glioma m Tipus de tumor cerebral i de la medul·la espinal que s’origina en les cèl·lules glials.
glucèmia f Nivell de glucosa a la sang.
glucosúria f Presència de glucosa a l’orina. Sol ser indicatiu de diabetis mellitus no tractada, encara que pot ser per altres factors com la glucosúria renal.
hematoma m Acumulació de sang que es forma quan hi ha una lesió en els vasos sanguinis petits que causa sagnat dins dels teixits.
hematúria f Presència d’hematies o glòbuls vermells a l’orina. És un signe de malaltia urinària, com infeccions o càlculs renals.
hidrotòrax m Acumulació de líquid a la cavitat pleural sense reacció inflamatòria.
histerectomia fExtirpació quirúrgica de l’úter.
histerosalpingografia f Examen per raigs X de l’úter i les trompes de Fal·lopi després d’injectar un material de contrast per via vaginal.
histeroscòpia f Examen de l’úter usant un histeroscopi, un estret tub lluminós amb un instrument òptic o dipòsit de visualització a l’extrem que s’insereix a la vagina.
histologia f Part de la biologia que estudia la composició, l’estructura i les característiques dels teixits orgànics dels éssers vius.
icterícia f Coloració de la pell i la part blanca dels ulls groguenca com a conseqüència dels nivells anormals de bilirubina (pigment groc-taronja) a la bilis i el fetge.
ictiosi f Malaltia cutània que produeix escames a la superfície de la pell.
incontinència urinària o micció involuntària f Necessitat repentina i urgent d’orinar però incapacitat de retenir l’orina. Les pèrdues poden produir-se al riure, tossir o amb l’exercici físic. Suposa un problema higiènic, però també psíquic i social ja que influeix en la qualitat de vida. Pot ser a causa de problemes neurològics o alteracions dels esfínters i dels músculs del sòl pèlvic.
intraoperatori adj Durant la cirurgia.
invasiu adj En una operació, quan es realitza una obertura del cos humà amb incisió.
isquèmia f Subministrament insuficient de sang a un òrgan o a una part del cos.
laparoscòpia fExamen del revestiment de la paret abdominal amb un laparoscopi.
laxant m Medicament que augmenta el peristaltisme intestinal i provoca que hi hagi femta.
leucocitúria f Presència de més de cinc leucòcits per camp a l’orina. Quan presenta valors elevats de leucòcits, es denomina piúria (presència de pus). És indici d’infecció o inflamació del tracte urinari.
limfoma m Grup de càncers que involucren les cèl·lules del sistema immune, anomenades limfòcits. Hi ha dues grans categories de limfomes: Hodgkin (LH) i no Hodgkin (LNH).
lumbar adj Pertanyent a la regió de l’esquena inferior de la columna vertebral que inclou cinc ossos, o vèrtebres, anomenats L-1 fins a L-5.
mamografia f Examen radiològic dels pits per raigs X usat per detectar i diagnosticar malaltia mamària.
marcador genètic m Gen específic o una altra porció identificable d’ADN que es pot usar per identificar una malaltia o un tret individual.
mediastí m Part central de la cavitat toràcica, darrere de l’estèrnum i entre els dos pulmons. Aquest espai està en gran part ocupat pel cor i els seus gots més importants, la tràquea i l’esòfag.
medi de contrast m Material de contrast. Substància administrada internament que en una radiografia o TAC té una opacitat diferent a la dels teixits tous. Exemple: iode o bari.
medul·la espinal f Feix de nervis de forma cilíndrica que es troba dins de la columna vertebral i que transporta els missatges sensorials des dels nervis perifèrics cap al cervell i els impulsos motors des del cervell cap als músculs del cos.
medul·la òssia f Teixit tou que omple les cavitats dels ossos on es produeixen les cèl·lules sanguínies.
melanoma m Tumor maligne, generalment a la pell, que es desenvolupa des d’una lesió pigmentada durant un període de mesos o anys.
metàstasi f Disseminació d’un procés patològic d’una part del cos a una altra, com l’aparició de creixement anormal de teixit (maligne o no maligne) en parts del cos allunyades del lloc del tumor primari.
mielografia f Exploració radiogràfica de la medul·la espinal i dels espais que l’envolten feta amb un mitjà de contrast per visualitzar la columna vertebral i el seu contingut.
mielograma f Radiografia que es pren després d’injectar mitjà de contrast en l’espai al voltant de la medul·la espinal. Té la finalitat d’identificar lesions a la medul·la causades per malalties o traumatisme. Imatge de la medul·la espinal obtinguda per mielografia.
mieloma m Tumor de la medul·la òssia.
mioma m Massa de fibra i teixit muscular a la paret de l’úter. També és conegut com a leiomioma o tumor fibroide. Si bé aquests tumors no són cancerosos, poden causar excessiu sagnat menstrual, dolor a la regió pèlvica i pressió sobre la bufeta o l’intestí.
miomectomia f Extirpació quirúrgica de fibromes de l’úter d’una dona.
miorrelaxant adj Que relaxa el múscul.
necrosi f Mort d’un teixit viu.
nefropatia f Malaltia del ronyó.
neoplàsia f Teixit anormal que creix per proliferació cel·lular més ràpid del normal i segueix creixent fins i tot després que cessi l’estímul que inicia el creixement. Les neoplàsies mostren absència total o parcial d’organització estructural i coordinació funcional amb el teixit normal. En general formen una massa de teixit independent, que pot ser benigna (tumor benigne) o maligna (càncer).
nictúria f Augment de la freqüència en la micció d’orina a la nit. Qui la pateix micciona més freqüentment durant la nit que durant el dia.
oligoelement m Element imprescindible en l’ésser humà. Es troben en petites concentracions al cos humà. Exemple: calci, fòsfor, sodi, ferro, iode, zinc, magnesi i fluor. Són més escassos que els bioelements, però tenen una gran importància en el metabolisme i es presenten en forma d’ions.
oligúria f Micció de volums d’orina inferiors als fisiològics (inferiors a 500 mL/dia). Pot ser deguda a una baixa ingestió de líquids o a insuficiència renal (IR).
oncologia f Estudi i tractament de neoplàsies (creixement de teixit anormal), tumors i càncers, incloent les seves causes i el desenvolupament.
osteoporosi f Disminució de la massa òssia, amb reducció del gruix extern i del nombre i grandària de les estructures esponjoses de l’os (que guarden una composició química normal) que causa una major incidència de fractures.
osteomielitis f Infecció bacteriana dels ossos o de la medul·la òssia en nens i en adults.
palpable adj Que es pot sentir, perceptible al tacte.
pancreatitis f Inflamació del pàncrees.
pancreatografia f Examen per imatge dels conductes pancreàtics.
paracentesi f Procediment d’invasió mínima en el qual una agulla o un tub s’insereix dins de l’abdomen per remoure l’excés de fluids de la cavitat peritoneal.
paranasal adj Al costat del nas.
patologia f Estudi dels processos de les malalties. Branca de la biologia que estudia els trastorns anatòmics i fisiològics que constitueixen les malalties, els símptomes i signes pels quals es manifesten i les causes que les produeixen, patobiologia.
patològic adj Malalt, causat per una malaltia.
percutani adj Administració a través de la pell, com l’absorció d’un ungüent que conté l’ingredient actiu. També és el pas a través de la pell per mitjà d’una agulla de filferros i catèters.
perforació f Forat a les parets d’un òrgan o una estructura del cos que es desenvolupa a partir d’un punt feble en l’òrgan a causa d’una ferida penetrant profunda causada per un trauma.
perfusió f Flux de sang o un altre líquid cap a un òrgan.
peritoneu m Capa de teixit conjuntiu que revesteix la cavitat abdominal.
peritonitis fInflamació dels teixits que recobreixen l’abdomen i els òrgans abdominals.
pielografia f Estudi radiològic dels ronyons i urèters, i generalment de la bufeta, realitzat amb l’ajuda d’un mitjà de contrast injectat en forma intravenosa o directament des de baix, via uretra, o des de dalt, a través dels ronyons (ja sigui mitjançant una punció o per mitjà d’un catèter col·locat prèviament).
pielograma m Radiografia obtinguda per pielografia.
pielonefritis Infecció bacteriana dels ronyons. Inflamació del parènquima del ronyó, els calzes renals i la pelvis renal alhora.
pluricel·lular adj Relatiu a tot allò que conté més d’una cèl·lula.
pol·laciúria f Augment en la freqüència de les miccions durant el dia, que solen ser de baixa quantitat. És un signe freqüent en embarassades, encara que també pot ser indicatiu d’una infecció urinària.
polidípsia f Augment anormal de la sensació de set, que s’associa generalment a la ingesta de grans quantitats d’aigua o altres líquids. La polidípsia és un símptoma molt característic de la diabetis mellitus i de la insípida, del tractament amb diürètics, d’algunes psicosis i de la intoxicació amb atropina.
polipectomia f Extirpació d’un pòlip. S’utilitza un endoscopi per extirpar-lo.
pòlip m Massa generalment benigna que surt cap a fora de la superfície del teixit normal. En general té l’aspecte d’una massa irregular (com un fong) que surt d’una base gruixuda o un tronc prim.
poliúria f Micció de volums d’orina superior als fisiològics (superiors a 2,5 L/dia). Apareix sovint relacionada amb la polidípsia o la diabetis.
principi immediat m Biomolècula orgànica. Són les proteïnes, els hidrats de carboni o glúcids, els greixos o els àcids nucleïcs.
proctoscòpia f Procediment que utilitza una càmera especial a l’extrem d’un tub que li permet al metge observar l’interior del recte.
prolapse rectal m Condició en què part de la paret del recte cau i sobresurt per l’anus.
pronòstic m ] Conjectura del que s’ha d’esdevenir treta de certs senyals. En l’àmbit mèdic, predicció del curs i possible resolució d’una malaltia.
prostatitis fInflamació (inflor) de la glàndula prostàtica.
psoriasif Malaltia inflamatòria crònica de la pell caracteritzada per l’aparició de lesions vermelloses escamoses preferentment en articulacions (colzes, genolls) i cuir cabellut.
tomografia per emissió de positrons (PET) f Prova diagnòstica que utilitza petites quantitats de materials radioactius anomenats radiosondes, una càmera especial i un ordinador per avaluar les funcions dels seus teixits i òrgans. Mitjançant la identificació de canvis en el cos a nivell cel·lular, la PET pot detectar en forma primerenca l’aparició de malalties, abans que siguin evidents amb altres exàmens per imatge.
quimioteràpia fTractament de malalties contra el càncer.
quist m Massa patològica que conté gas, líquid o material semisòlid revestit per una membrana.
radiació f Emissió, propagació i transferència d’energia en qualsevol mitjà en forma d’ones electromagnètiques o partícules.
radiografia f Prova diagnòstica per a propòsits de diagnòstic mitjançant raigs X. El resultat normalment es registra digitalment o en una pel·lícula.
radioteràpia f Especialitat mèdica que s’ocupa de l’ús de radiació electromagnètica o de partícules per al tractament de les malalties.
resecció f Extirpació quirúrgica d’un òrgan o una part o d’una zona de teixit malalt.
recidiva f Càncer que torna després d’un període en què no es detectava.
remissió f Disminució de la intensitat o desaparició de signes i símptomes d’una malaltia. Sinònim de curació.
sarcoma m Tumor maligne en els teixits connectius del cos, que inclouen els ossos, el cartílag, els tendons i els teixits tous.
sedant m Medicament que permet la relaxació.
septicèmia f Infecció generalitzada deguda a l’existència d’un focus infecciós al cos.
sigmoidoscopi m Tub prim i flexible amb una petita càmera a l’extrem, que s’utilitza en un procediment anomenat sigmoidoscòpia, i que captura les imatges de l’interior de l’intestí gros inferior i del recte.
sigmoidoscòpia f Inspecció del còlon sigmoide mitjançant el sigmoidoscopi. S’insereix en el còlon un tub flexible amb una petita càmera a l’extrem per capturar imatges de l’interior de la part inferior del còlon i del recte.
tacte rectal m Exploració física de la part inferior del recte i la pròstata dels homes per detectar anomalies. El personal mèdic fa l’examen tocant la zona amb un dit lubricat.
taquipnea f Respiració ràpida.
tenesme vesical m Sensació dolorosa i constrictiva en un esfínter, acompanyada d’una necessitat d’expulsió. Sensació contínua d’orinar que no desapareix després de la micció.
tomografia f Tècnica exploratòria radiogràfica que permet obtenir imatges radiològiques (RX) d’una secció o un plànol d’un òrgan.
trocar m Agulla buida amb un extrem de punt agut que s’insereix en un vas sanguini, una cavitat del cos o un os. Després s’insereixen agulles, tubs o altres instruments a través del trocar per arribar a l’àrea de tractament. S’usa en la pràctica de puncions per evacuar el líquid format en una cavitat o una part del cos.
tumor m Creixement de cèl·lules anormals. Pot ser maligne o benigne.
tumorectomia f Extirpació quirúrgica d’un tumor.
ultrasò m Ecografia. Presa d’imatges d’estructures del cos mitjançant el mesurament de la reflexió o transmissió d’ones sonores d’alta freqüència.
venograma m Imatge per raigs X de les venes després d’injectar-hi material de contrast.
víscera f Òrgan dels sistemes digestiu, respiratori, urogenital i endocrí, així com la melsa, el cor i els grans vasos. Són òrgans buits amb parets de diverses capes.
