Presentació
Aquest crèdit aprofundeix en el coneixement d’algunes malalties, com es diagnostiquen i com es tracten. El crèdit s’estructura en 3 unitats didàctiques: L’ésser humà i les malalties, Procediments per al diagnòstic i Tractaments farmacològics, termoteràpia i hidroteràpia.
“L’ésser humà i les malalties” vol fer una primera aproximació de l’ésser humà, fonamentalment des d’un punt de vista biològic i d’afectació de les malalties. La unitat se subdivideix en dos nuclis d’activitat: “L’ésser humà” i “Introducció a les malalties”.
El primer nucli tracta, des d’una visió global, els diferents nivells d’organització dels éssers vius començant pels àtoms i seguint per les cèl·lules, la unitat funcional dels éssers vius, passant pels teixits de cèl·lules diferenciades, els òrgans i els sistemes /aparells. El segon nucli d’activitat fa una petita aproximació a la gran quantitat de malalties existents. Defineix què s’entén per salut i malaltia i les particularitats del llenguatge sanitari. Posteriorment, s’estudien les manifestacions de les malalties, tant les manifestacions clíniques objectives i mesurables (signes) com les percepcions subjectives i no mesurables (símptomes), i acaba analitzant els principals grups de malalties relacionant-les amb els mecanismes de producció i les seves manifestacions bàsiques.
En la unitat de “Procediments per al diagnòstic” s’analitzen les característiques dels procediments diagnòstics. La prova diagnòstica sempre la fa un metge i es pot dur a terme a l’habitació del malalt, en un consultori o en un lloc especialitzat, com una sala d’exploracions. Per valorar l’estat de salut o malaltia d’un pacient/client i per realitzar un diagnòstic, els sanitaris utilitzen habilitats com l’observació i l’escolta activa, en l’anomenada relació terapèutica. Cal tenir en compte tant els signes com els símptomes expressats pel malalt, l’exploració física i les exploracions complementàries, claus per a un futur tractament. S’aborda una visió global de la malaltia, des del diagnòstic fins al tractament, també abordat des d’una visió holística o global.
L’auxiliar d’infermeria té una funció destacada en la preparació del malalt, la consulta i el material per a les proves diagnòstiques. Es detallen les funcions de l’auxiliar d’infermeria durant el transcurs d’aquestes proves, tant a nivell de la preparació de la sala/consulta com de les funcions lligades a la d’atenció al pacient/usuari, i les més importants en cada prova específica.
La unitat de “Tractaments farmacològics, termoteràpia i hidroteràpia” fa una introducció als principals tipus de tractament que pot aplicar l’auxiliar d’infermeria, si és el cas, sota supervisió de l’infermer. Encara que hi ha molts altres tipus de tractaments, se’n tracten dos dels més importants: tractament de tipus farmacològic i tractaments de termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia.
Aquest crèdit intenta mostrar l’ésser humà com un ésser biopsicosocial i com el procés salut-malaltia no és estàtic. Si bé la finalitat d’un sanitari és posseir competència tecnicoprofessional en l’execució de la tasca, no s’ha d’oblidar mai que l’auxiliar forma part d’un equip de treball, l’equip d’infermeria, i que tracta amb pacients. Ha de fer servir altres competències més transversals com l’ordre i el mètode en el treball o el domini les habilitats socials i tenir estratègies comunicatives tant de cara als pacients com de cara a l’equip de treball. Aquí es mostra una visió global de la malaltia, des del diagnòstic fins al tractament passant per la malaltia específica.
Per assolir els continguts d’aquest crèdit és important que l’alumne integri els continguts de forma concisa i clara, amb qualitat i rigor, demostrant haver assolit les competències com a futur auxiliar d’infermeria amb llenguatge tecnicosanitari i no oblidant-se de cap pas dels procediments. Per assolir els continguts del crèdit és important que l’alumne estudiï els continguts i faci les activitats d’aprenentatge i d’autoavaluació proposades abans de desenvolupar els diferents exercicis avaluables de cada unitat.