acarnissament m Furor terapèutic. Ús indiscriminat de tractaments extraordinaris dels quals ningú pot esperar cap tipus de benefici per al pacient i que n’allarguen l’agonia.
actituds m Avaluacions subjectives que predisposen a comportar-se cap a un tema, un objecte o una persona d’una forma positiva o negativa.
afàsia f Dèficit en la producció i/o la comprensió del llenguatge a causa de la lesió de les diferents regions del cervell que controlen aquesta habilitat.
agorafòbia f Existència de por o ansietat intensa envers determinades situacions en què l’individu percep que seria difícil escapar-se o rebre ajuda.
ansietat f Emoció desagradable consistent en una reacció de tensió, aprehensió i preocupació davant d’una situació que l’individu entén com una amenaça potencialment perillosa per a la seva integritat física o psíquica, encara que moltes vegades no n’existeixi una causa aparent.
aprenentatge m És el procés a través del qual som capaços d’adquirir i modificar coneixements, habilitats, destreses, comportaments, etc.
autoconcepte m Conjunt de percepcions i creences que una persona té sobre si mateixa en diferents àrees o aspectes; són factors de tipus intraindividual.
autoestima f És l’actitud que té un subjecte envers si mateix; pot ser d’acceptació o de rebuig.
autorealització f Desenvolupament de les pròpies capacitats per tal d’arribar a ser allò que un pretén. Comporta un treball de desenvolupament personal i un esforç per aprofitar al màxim potencial propi.
canal m Estructures materials que, en comunicació, s’utilitzen per emetre, transmetre i rebre el missatge.
caràcter m És la part de la personalitat que es va modelant a partir de les experiències que vivim, la influència de les persones que ens envolten i de la cultura on vivim i l’educació que rebem.
cinèsica f Àrea de la comunicació no verbal que s’ocupa del llenguatge corporal.
codi m Sistema de signes, verbals o no verbals, que s’utilitzen per construir un missatge. Si el receptor coneix el codi usat per l’emissor, hi haurà comunicació.
comunicació f És l’acte de transmetre o intercanviar informació, pensaments o emocions.
comunicació no verbal f Missatge que s’expressa sense utilitzar paraules, a través d’imatges, gestos corporals, expressions facials, fets, actituds, etc.
comunicació verbal f Missatge que s’expressa amb paraules, sigui de forma oral o escrita.
conductisme m Model teòric sobre la personalitat que considera que el comportament de les persones està determinat sobretot per l’entorn, especialment pels reforços o càstigs que rep una determinada conducta, més que no pas per fenòmens interns com el pensament o els instints.
context m Circumstàncies externes presents en el moment de la comunicació. Seria el marc dins del qual es produeix la comunicació.
demència f És un conjunt de manifestacions clíniques (signes i símptomes) produïdes per algunes malalties que afecten el funcionament del cervell.
depressió f És un trastorn de l’estat d’ànim que es caracteritza sobretot per la presència d’un sentiment persistent de tristesa i per una pèrdua d’interès progressiva envers un mateix i l’entorn.
disàrtria f Alteració de la parla d’origen neurològic deguda a la paràlisi, debilitat o incoordinació dels músculs involucrats en la parla.
discriminació f Es produeix quan els prejudicis ens porten a tractar de manera clarament diferent els membres d’un determinat grup.
dislàlia f És la dificultat per produir o articular un o més fonemes (sons) en nens més grans de quatre anys, sense que hi hagi cap trastorn en el sistema nerviós ni en els òrgans articulatoris.
dol m És l’aflicció causada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia.
emissor m Persona o font que transmet la informació.
emocions f Alteracions de l’estat d’ànim que experimentem, generalment intenses i passatgeres, provocades per estímuls externs o pel mateix pensament. Les emocions poden ser agradables o desagradables i van acompanyades de canvis orgànics més o menys visibles.
empatia f Intentar posar-se en la pell del pacient, intentant prestar atenció a les seves motivacions i els seus sentiments.
escolta activa f Esforç físic i mental de voler escoltar amb atenció la totalitat del missatge que s’emet, tractant d’interpretar correctament el contingut que es desprèn del llenguatge verbal i no verbal utilitzat per l’emissor. L’escolta activa inclou també fer saber a l’emissor que l’escoltem i l’entenem.
esquizofrènia f És un trastorn mental greu que afecta el pensament, la percepció, les emocions i la conducta.
estereotip f Creença que tenim sobre quines són les característiques d’un determinat grup social. Es tracta d’imatges simplificades sobre com són i què fan els membres d’aquell grup.
estigma f Condició, atribut, tret o comportament que fa que la persona portadora s’inclogui sistemàticament en una categoria social, els membres de la qual són considerats inferiors o culturalment inacceptables.
feedback m Reaccions que tenen els altres quan interactuen amb nosaltres.
filosofia f Ciència té com a finalitat respondre als grans interrogants que han captivat l’home des de sempre.
fisiologia f Ciència que estudia les funcions corporals.
llenguatge m Procés que ens permet comunicar-nos amb els altres a través d’un complex codi de símbols (lletres, paraules, gestos, expressions, etc.).
memòria f Facultat que ens permet codificar la informació de forma que la puguem emmagatzemar i recuperar més endavant.
missatge m Informació que es pretén transmetre.
model biomèdic m Model teòric sobre la personalitat que sempre busca una causa orgànica darrere dels trastorns mentals.
motivació m Procés mental responsable d’iniciar, guiar i mantenir una determinada conducta orientada a assolir un objectiu o a satisfer una necessitat.
parafrasejar v Consisteix a dir amb les nostres pròpies paraules el que creiem que l’emissor acaba de dir.
parallenguatge m Àrea de la comunicació no verbal que fa referència als elements no verbals associats a l’expressió oral.
pensament m Procés cognitiu que integra tota la informació i ens permet tenir representacions mentals sobre tot el que ens envolta.
percepció f Procés a través del qual interpretem i donem sentit a la informació provinent dels òrgans dels sentits.
personalitat f És la forma característica i habitual que té una persona de pensar, sentir i comportar-se.
prejudicis m Sentiments positius o negatius que tenim envers un determinat grup social.
processos cognitius m Conjunt de processos que permeten a la nostra ment captar, codificar, emmagatzemar i treballar amb la informació provinent tant de l’exterior com de l’interior.
proxèmica f Àrea de la comunicació no verbal que estudia la distància que adopten les persones entre elles durant una interacció.
psicoanàlisi f Model teòric sobre la personalitat que té com a objectiu el tractament dels trastorns mentals, i que dona molta importància a l’anàlisi dels conflictes sexuals inconscients que s’originen ja des de la infantesa.
psicologia f És la ciència que estudia els processos mentals, les emocions i la conducta humana.
psicologia cognitiva f Model teòric sobre la personalitat que creu que el comportament d’un individu depèn no només dels estímuls que rep de l’entorn, sinó també de la seva forma de pensar i de percebre aquest entorn.
psicologia humanista f Model teòric sobre la personalitat interessat sobretot en les qualitats intrínsecament humanes dels individus, com l’altruisme, la llibertat de decidir, l’autoestima o l’auto-realització, qualitats totes elles que ens distingeixen d’altres animals.
psicologia positiva f Model teòric sobre la personalitat que recull les idees tant de la psicologia cognitiva com de la humanista, i a partir d’aquí centra la seva atenció cap a l’estudi dels trets positius dels individus, les seves virtuts, fortaleses, motivacions i capacitats.
receptor m És aquell ésser viu o artefacte (una màquina) que rep el missatge.
sentiment m És la vivència subjectiva que tenim d’una reacció emocional.
sociologia f És la ciència que s’ocupa d’estudiar els patrons de comportament dels grups humans organitzats (societats).
temperament m És la part de la personalitat que ve determinada per l’herència genètica i, per tant, està present des del naixement i no és modificable.
teoria sociològica f Model teòric sobre la personalitat que es dedica a estudiar la influència de la societat en la conducta dels seus membres
trastorn per ansietatm Experimentació freqüent d’un nivell d’ansietat excessiu davant de situacions quotidianes. La persona afectada se sent incapaç de controlar aquesta ansietat, que acaba interferint en la seva qualitat de vida.
