Presentació
El gran desenvolupament que ha experimentat la medicina al llarg dels últims cinquanta anys ha comportat una sèrie de millores indiscutibles tant des del punt de vista del diagnòstic com del tractament de les diferents malalties i trastorns. La supervivència dels pacients ha millorat de forma espectacular en malalties com el càncer o els trastorns cardiovasculars. Tots coneixem algú proper, un familiar, un amic o un conegut que ha superat amb èxit tractaments quirúrgics molt complexos, inimaginables fa només unes poques dècades. Ens hem acostumat a parlar amb naturalitat de ressonàncies, marcapassos, vàlvules cardíaques, pròtesis de tot tipus, ostomies i tot un reguitzell de tècniques i dispositius sofisticats que ho “arreglen” gairebé tot.
Podríem dir que vivim en una societat altament medicalitzada, força eficient a l’hora de guarir malalties o aturar-ne la progressió. Però…i els pacients? Estem segurs que des del punt de vista humà s’està oferint l’atenció necessària?
Pensem per exemple en les unitats de cures intensives, on el nivell de tecnificació és màxim, i fem-nos la següent pregunta: ¿la sofisticació dels equipaments i dels tractaments aplicats aconsegueix fer desaparèixer completament el sofriment psicològic dels pacients i els familiars? La resposta és evident.
Només un ésser humà és capaç de posar-se en el lloc d’un altre i acompanyar-lo en el seu patiment. Això no ha canviat al llarg dels segles. Necessitem els altres per fer-nos costat en els moments difícils, necessitem humanitzar l’atenció sanitària, i aquest és precisament l’objectiu d’aquest crèdit: dotar l’alumne dels coneixements i les habilitats necessaris per optimitzar aquest acompanyament, tenint en compte el pacient en totes les seves dimensions, és a dir, la física, la psíquica i la social.
En la primera unitat, “La psicologia en l’atenció sanitària”, aprendreu els conceptes més importants d’aquesta disciplina. Hi trobareu una introducció a la terminologia bàsica, així com una revisió de les teories més rellevants sobre la personalitat i el comportament humà. Adquirireu també coneixements i habilitats que us seran molt útils a l’hora de comunicar-vos de forma efectiva en l’entorn sanitari.
La segona unitat, “Afrontament de la malaltia en les diferents etapes de la vida”, té com a objectiu donar-vos eines per saber identificar les reaccions més habituals dels pacients i les diferents formes d’afrontar la malaltia en els diferents grups d’edat. Aquests coneixements us han de permetre ajustar l’atenció psicològica a les característiques de cada pacient concret.
L’última unitat, “Suport psicològic en situacions especials”, pretén donar-vos una pinzellada sobre com enfocar de la forma més eficient possible l’atenció psicològica en determinats casos, que per les seves característiques diferencials mereixen un apartat sencer : els pacients amb trastorns mentals, els pacients en situació de malaltia terminal que necessiten cures pal·liatives i l’atenció psicològica a familiars i cuidadors.
Esperem que el que aprengueu en aquest crèdit us ajudi a millorar com a professionals de l’atenció sanitària i que us motivi, també, a seguir aprenent sempre.