Glossari

  • ACGIH f Vegeu American Conference of Governamental Industrial Hygienists.
  • àcid hidràcid m Compost binari format per la combinació d’un no-metall amb l’hidrogen.
  • àcid oxoàcid m Compost químic que presenta la fórmula general HaXbOc.
  • àcid ribonucleic m Molècula que transcriu la informació que duu l’ADN per formar una proteïna.
  • additiu m Substància que s’afegeix al producte en quantitats reduïdes per millorar-ne les condicions de fabricació, conservació, aplicació o determinades propietats específiques.
  • ADN m Vegeu àcid desoxiribonucleic.
  • àcid desoxiribonucleic m Responsable de dur la informació genètica de la cèl·lula.
  • aerosol m Dispersió de partícules líquides i/o sòlides de mida inferior a 100 mm en un medi gasós.
  • aerosol líquid m Aerosol que té en suspensió microgotes d’un líquid.
    sin. boira
  • aerosol sòlid m Aerosol que té en suspensió partícules sòlides.
  • agent químic m Tots els elements o composts químics, per si sols o mesclats, tal com es presenten en estat natural o que són produïts, utilitzats o vessats en una activitat laboral, que s’hagin elaborat o no de manera intencionada i s’hagin o no s’hagin comercialitzat.
  • agent químic perillós m Agent químic que pot representar un risc per a la seguretat i salut dels treballadors per les seves propietats fisicoquímiques, químiques i toxicològiques o per la forma en què es troba present o s’utilitza al lloc de treball.
  • agent biològic m Microorganisme, inclosos els modificats genèticament, cultius cel·lulars i endoparàsits humans, susceptibles d’originar qualsevol mena d’infecció, al·lèrgia o toxicitat.
  • aïllament m Mètode preventiu que implica l’execució d’operacions potencialment contaminants en un recinte específic separat de la resta de procés productiu.
  • amfíbola f Varietat d’amiant que es caracteritzar per tenir les fibres rectes i ser més perillosa.
  • amiant m Grup de silicats hidratats microcristal·lins fibrosos de composició química variable.
  • anestèsic m Producte químic que ataca el sistema nerviós central, limitant-ne o reduint-ne l’activitat cerebral.
    sin. narcòtic
  • antibiòtic m Substància química produïda per microorganismes capaç d’inhibir els creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
  • anticòs m Proteïna sèrica del grup de les immunoglobulines produïda en diversos tipus leucòcits, com a resposta a l’entrada a l’organisme d’una substància estranya (antigen) per neutralitzar-la.
  • antigen m Qualsevol substància que l’organisme pugui reconèixer com a estranya, i per tant, desencadenar una resposta immunitària.
  • AQP m Vegeu agent químic perillós.
  • ARN m Vegeu àcid ribonucleic.
  • asèptic m Mètode per prevenir les infeccions per la destrucció o evitant els agents infectius, especialment per mitjans físics.
  • asfixiant m Substància gasosa que impedeix el subministrament d’oxigen a les cèl·lules.
  • asfixiant químic m Substància que impedeix l’arribada de l’oxigen a les cèl·lules.
  • asfixiant simple m Substància química inerta que si es troba en altes concentracions desplaça l’oxigen de l’aire, i en disminueix la concentració.
    sin. asfixiant físic
  • asfixiant físic m sin. asfixiant simple
  • automatització f Ús de sistemes mecànics, controlats per ordinador per a l’execució de processos industrials que evitin o minimitzin l’exposició dels treballadors a agents químics perillosos.
  • autòtrof m Organisme en què la seva nutrició és de nutrients inorgànics.
  • avaluació de riscos f Comparació de la situació ambiental estudiada amb uns criteris prèviament definits, per determinar la necessitat d’intervenir per evitar un dany a la salut.
  • bacteri m Grup de microorganismes, unicel·lulars i procariotes.
  • bactericida m Producte que té la propietat de matar els bacteris en unes condicions d’utilització definides.
  • bacteriòfag m Virus que té el cicle de multiplicació en un bacteri.
  • bacteriostàtic m Producte que posseeix la propietat d’inhibir momentàniament la multiplicació dels bacteris.
  • bad m Vegeu suport.
  • base f sin. hidròxid.
  • bomba de mostreig f Produeix la pressió d’aspiració suficient per aspirar l’aire mitjançant el suport.
  • bomba GFG f sin. tub de pressió.
  • borbollador m Recipient de vidre on es posa la solució absorbent.
    ang. impinger
  • bossa inerta f Recipient que recull directament l’aire aspirat per una bomba.
  • calibratge m Operació o conjunt d’operacions orientades a calcular la magnitud dels paràmetres rellevants d’una mesura.
  • calibratge intern de les bombes de mostreig m Determinació del cabal al qual aspira una bomba de mostreig.
  • campana d’extracció f Element de l’extracció localitzada, situat en les proximitats del focus de generació del contaminant i on es produeix l’aspiració de l’aire.
  • cancerigen m Producte químic que pot produir càncer o augmentar la seva freqüència.
  • cancerigen de primera categoria m Substància o preparat que se sap que és cancerigen en l’ésser humà.
    sigla CR1
  • cancerigen de segona categoria m Substància o preparat que es pot considerar cancerigen per a l’ésser humà.
    sigla CR2
  • cancerigen de tercera categoria m Substància o preparat sospitós de ser cancerigen en humans.
    sigla CR3
  • canister m Vegeu tub de pressió.
  • captació activa f L’aire passa forçat a través del dispositiu de captació, mitjançant una bomba de buit o sistema d’aspiració.
  • captació passiva f L’aire passa per simple difusió, sense forçar el pas pel sistema captador.
  • cartronet m sin. suport.
  • cicló m Mecanisme que selecciona les partícules per al mostreig de fracció de pols respirable. Es basa en la força centrífuga, que fa que les partícules més pesants s’impulsin cap als extrems.
  • citostàtic m Substància capaç d’inhibir o d’impedir l’evolució de la neoplàsia, i restringir la maduració i proliferació de cèl·lules malignes, en actuar sobre fases especifiques del cicle cel·lular.
  • CL50 f Vegeu concentració letal al 50% per inhalació.
  • comburent m Substància i preparat que, en contacte amb altres substàncies, en especial amb substàncies inflamables, produeix una reacció fortament exotèrmica.
  • combustió f Reacció d’un hidrocarbur amb l’oxigen que origina diòxid de carboni i aigua.
  • compost inorgànic m Substància química d’origen mineral.
  • compost orgànic m Substància química que a la naturalesa la podem trobar en animals i vegetals.
  • concentració letal al 50% per inhalació f Concentració ambiental que per exposició durant un temps determinat produeix la mort del 50% dels animals d’experimentació.
    sigla CL50
  • condicionant tecnològic mÉs el que imposa l’instrumental utilitzat.
  • condicionant del propi mètode m Instruccions imposades pel mètode que s’ha d’utilitzar.
  • condicionant estratègic m Es deu a les característiques pròpies del lloc de treball que s’ha d’avaluar i dels agents químics perillosos que es troben a l’aire.
  • contaminant m Producte químic, forma d’energia, o ésser viu que present a l’ambient de treball pot alterar la salut de les persones que hi entren en contacte.
  • contaminant biològic m Ésser viu present a l’ambient laboral que pot provocar efectes adversos en la salut dels treballadors.
  • contaminant físic m Forma d’energia present a l’ambient de treball que pot alterar la salut dels treballadors.
  • contaminant químic m Matèria inerta present a l’ambient de treball que pot alterar la salut dels treballadors.
  • contenció f Conjunt de mesures preventives tant de protecció personal, experimental com mediambiental. Aquestes mesures, també s’anomenen barreres.
  • control biològic m Avaluació de l’exposició total a un agent químic a partir dels nivells d’un indicador biològic observats en un medi biològic dels treballadors amb una mostra agafada en un moment determinat de la jornada, per comparació amb uns valors de referència.
  • corrosiu m Producte químic que en entrar en contacte amb teixits vius, provoca la seva destrucció.
  • CR1 m Vegeu cancerigen de primera categoria.
  • CR2 m Vegeu cancerigen de segona categoria.
  • CR3 m Vegeu cancerigen de tercera categoria.
  • cromatografia f Tècnica separativa, que amb l’ajut de patrons, permet separar i quantificar els compostos d’una barreja.
  • cultiu cel·lular m Resultat del creixement in vitro de cèl·lules obtingudes d’organismes multicel·lulars.
  • decapatge m Eliminació d’òxids en una superfície metàl·lica per dissolució química o electroquímica.
  • desbarbament m Eliminació de rebaves i trencament d’arestes vives.
  • diana f Òrgan o teixit en què el tòxic exerceix la seva acció tòxica.
  • dipòsit del tòxic m Òrgan o teixit en què s’acumula el tòxic.
  • dissolvent m sin. vehicle mòbil.
  • DL50 f Vegeu dosi letal al 50%.
  • dosi f Quantitat de tòxic que l’organisme absorbeix a conseqüència d’una exposició.
  • dosi letal al 50% per ingestió oral f Dosi per via oral que produeix la mort del 50% dels animals d’experimentació.
  • dosi letal al 50% per penetració cutània f Dosi per via dèrmica que produeix la mort del 50% dels animals d’experimentació.
  • EC f Vegeu exposició de curta durada.
  • ED f Vegeu exposició diària.
  • efecte additiu m Efecte que es produeix quan la magnitud dels efectes combinats de dos o més contaminants és igual que la suma dels efectes individuals produïts separadament per cadascun dels contaminants sobre un mateix òrgan o teixit de l’organisme.
  • efecte agut m Efecte que es manifesta en un temps d’exposició curt.
  • efecte antagònic m Substància que interfereix en l’acció tòxica d’un altra, i en redueix l’efecte contaminant.
  • efecte crònic m Efecte que es manifesta després d’un període d’exposició llarg.
  • efecte estocàstic m La probabilitat que es produeixi l’efecte augmenta amb la dosi rebuda, però no la seva gravetat.
    sin. efecte no gradual
  • efecte gradual m La gravetat o intensitat de l’efecte depenen directament de la dosi rebuda, però no la seva probabilitat.
    sin. efecte no estocàstic
  • efecte independent m Dos o més contaminants tenen efectes independents quan generen efectes diferents.
  • efecte irreversible m Efecte que no cessa, totalment o parcialment, després de cessar l’exposició al contaminant.
  • efecte local m Efecte que apareix al lloc on es produeix el contacte del contaminant amb l’organisme.
  • efecte no estocàstic m sin. efecte gradual.
  • efecte no gradual m sin. efecte estocàstic.
  • efecte potenciador m Substància sense efecte tòxic que augmenta considerablement l’efecte tòxic d’una substància tòxica.
  • efecte reversible m Efecte que cessa després de cessar l’exposició al contaminant.
  • efecte sinèrgic m Dos o més contaminants tenen efectes sinèrgics quan la magnitud dels seus efectes combinats és superior a la suma dels efectes individuals produïts separadament per cadascun dels contaminants sobre un mateix òrgan o teixit de l’organisme.
  • efecte sistèmic m Efecte que apareix lluny del lloc on es produeix el contacte amb l’organisme.
  • elutriador horitzontal m Equip que efectua la selecció de les diferents fraccions de pols a l’aire per sedimentació durant el pas de les partícules en un trajecte horitzontal.
  • endotoxina f Toxina continguda a l’interior d’algunes soques bacterianes.
  • enquesta higiènica f Eina utilitzada per la higiene de camp per a la determinació de quin o quins són els agents agressius presents a l’ambient, les causes que els generen i qualsevol altra circumstància que incideixi sobre la intensitat o freqüència de l’exposició i per tant.
  • EPI m Vegeu equip de protecció individual.
  • epidemiologia laboral f Tècnica preventiva que estudia les malalties relacionades amb el treball i com es distribueixen entre els treballadors.
  • equip de protecció individual m Qualsevol equip destinat a ser dut o subjectat pels treballadors perquè els protegeixi d’un o diversos riscos.
  • equip aïllant m Equip de protecció respiratòria que no depèn del medi ambient. Proporciona protecció tant per a atmosferes contaminades com per a la deficiència d’oxigen. Es fonamenta en el subministrament d’un gas no contaminat respirable.
  • equip filtrant m Equip de protecció respiratòria que depèn del medi ambient. Té un filtre que protegeix els treballadors de l’exposició respiratòria d’un agent químic a l’aire.
  • ergonomia i psicosociologia f Conjunt de tècniques que tenen com a objectiu adequar el lloc de treball i el seu entorn físic/mental/social a les característiques i capacitats dels treballadors.
  • espectre electromagnètic m Conjunt de radiacions de diferents longituds d’ona: raigs gamma, raigs X, ultraviolats, visibles, infraroigs, microones i ones radioelèctriques.
  • espectrofluorimetria f Tècnica que es basa en l’excitació d’unes substàncies per mitjà d’una radiació ultraviolada i posteriorment una part d’aquesta energia l’emeten com una radiació de longitud d’ona més gran.
  • espectrofotòmetre m Espectroscopi que a més de determinar la freqüència o la longitud d’ona de la radiació és capaç de determinar-ne la intensitat.
  • espectroscopi m Instrument capaç de dispersar la llum policromàtica en les seves monocromàtiques.
  • espora f Forma de vida latent més resistent que es coneix.
  • estratègia de captació de mostra f Nombre de preses de mostres per jornada laboral i durada de cada captació d’aire.
  • eucariota m Cèl·lula amb un nucli diferenciat, format per un nombre variable de cromosomes i separat de la resta de la cèl·lula per una membrana nuclear.
  • exotoxina f Substància tòxica, de naturalesa proteica, formada i alliberada per un bacteri.
  • explosiu m Substància i preparat sòlids, líquids, pastosos o gelatinosos que, fins i tot en absència d’oxigen atmosfèric, poden reaccionar de forma exotèrmica amb una formació ràpida de gasos i que, en determinades condicions d’assaig, detonen o deflagren ràpidament.
  • exposició a agents químics f Presència d’un agent químic al lloc de treball que implica el seu contacte amb el treballador, normalment per inhalació o per via dèrmica.
  • exposició acceptable f Exposició per la qual els resultats obtinguts de les mesures de l’exposició són valors molt per sota del valor límit i, si es mantenen les condicions, resulta pràcticament impossible que se superin els valors límit en el futur.
  • exposició de curta durada f Concentració mitjana de l’agent químic a la zona de respiració del treballador mesurada o calculada per a qualsevol període de 15 minuts al llarg de la jornada laboral.
    sigla EC
  • exposició diària f Concentració mitjana de l’agent químic a la zona de respiració del treballador mesurada o calculada de manera ponderada respecte al temps, per a la jornada laboral real i referida a una jornada estàndard de 8 hores diàries.
    sigla ED
  • exposició inacceptable f Exposició per a la qual els resultats obtinguts de les mesures de l’exposició són valors que superen els valors límit o són valors molt propers, de manera que és probable que se superin els valors límit en algunes circumstàncies no mesurades directament.
  • exposició indeterminada f Exposició per a la qual els resultats de les mesures obtingudes de l’exposició són valors que no superen els valors límit però no permeten preveure si se superaran en un futur ni garantir que no se superaran.
  • extracció localitzada f Consisteix a crear un corrent d’aire amb la intenció de captar els contaminants ambientals (pols, fibres, fum, vapors…) tan a prop com es pugui de la seva zona d’emissió a l’ambient; d’aquesta manera s’evita que el contaminant es dispersi a l’ambient.
  • factor de protecció nominal m Paràmetre que es defineix pels filtres de protecció respiratòria. És la inversa de la fuita cap a la zona de respiració de l’agent químic contaminant.
    sigla FPN
  • fagocitosi f Acte pel qual determinades cèl·lules o organismes unicel·lulars engloben i digereixen elements diversos.
  • FDS f Vegeu fitxa de dades de seguretat.
  • fibra f Varietat de partícula en la qual predomina una dimensió respecte a les altres dues. Es defineixen per conveni com a aerosols sòlids amb una relació longitud/diàmetre superior a 3.
  • fitxa de dades de seguretat f Document que proporciona gratuïtament l’empresa que comercialitza substàncies químiques perilloses. Consta de 16 apartats que donen informació sobre tres aspectes principals: identificació del producte i del fabricant.
    sigla FDS
  • fluid de tall m Producte líquid que s’addiciona al sistema peça-eina d’una operació de mecanització, per lubricar i eliminar la calor produïda.
  • fluorescència f Emissió de llum causada per l’excitació de llum ultraviolada. Depèn del tipus de molècula excitada.
  • fong m Organisme eucariòtic heteròtrof (sapròfit o paràsit).
  • fosa f Procés de fabricació de peces que consisteix en l’abocament de metall fos sobre un motlle fabricat amb la forma externa desitjada (segons la peça que s’ha de fabricar), i que pot contenir un mascle de dimensions d’acord amb la cavitat que es requereix.
  • FPN m Vegeu factor de protecció nominal.
  • fracció inhalable f Fracció màssica d’aerosol total que s’inhala pel nas i la boca. Grandàries de partícula inferiors als 100 microns.
  • fracció respirable f Fracció màssica de les partícules inhalades que penetren a les vies respiratòries no ciliades (pulmons…). Grandàries de partícules de fins a 8,5 microns.
  • fracció toràcica f Fracció màssica de les partícules inhalades que penetren més enllà de la laringe. Grandàries de partícula de fins a 30 microns.
  • frase R f Permet identificar i completar determinats riscos mitjançant la seva descripció. La redacció de les frases R i les seves combinacions s’ha d’ajustar als textos establerts.
  • frase S f Consells de prudència, estableixen mesures preventives per a la manipulació i la utilització.
  • friable adj Tipus d’amiant en què les fibres se solen desprendre amb facilitat, perquè no estan unides a un altre material.
  • fuita cap a l’interior f Quantitat d’agent químic que passa a la zona de respiració d’un treballador que porta un filtre de protecció respiratòria. És la inversa de l’FPN.
    sigla TIL
  • fum m Suspensió a l’aire de partícules sòlides esferoïdals que tenen un origen tèrmic.
  • galvanització f Recobriment amb capa de zinc que es fa a determinats acers per protegir-los de la corrosió.
  • gas m Substància que en condicions ambientals (25 ºC i 1 atm) es troba en fase gasosa.
  • gas comprimit m Gas que té una pressió baromètrica que supera 1,47 bar o liquats si és per sobre de 2,94 bar.
  • genotòxic -a adj Perjudicial per a l’ADN, hi pertanyen els agents com radiacions o substàncies químiques que trenquen l’ADN, que poden causar mutacions o càncer.
  • gravimetria f Diferència de pesada del filtre abans i després de la presa de mostres.
  • grup funcional m Àtom o grup d’àtoms que confereixen als compostos orgànics que els contenen unes propietats determinades.
  • guia tècnica f Document publicat per l’INSHT que proporciona criteris i recomanacions per facilitar l’aplicació d’una normativa determinada, relacionada amb l’avaluació i prevenció dels riscos laborals.
  • helmint m Cuc, especialment cuc intestinal.
  • HEPA m Vegeu high efficiency particulate air.
  • heteròtrof -a adj Organisme que obté el carboni i l’energia només de productes orgànics.
  • hidrocarbur m Compost orgànic format exclusivament per carboni i hidrogen.
  • hidrocarbur aromàtic m Compost orgànic cíclic derivat del benzè.
  • hidròxid m Compost format per la combinació de l’anió hidroxilo (OH-) amb diversos cations metàl·lics.
    sin. base
  • hidrur m Compost binari format per la combinació d’un metall amb l’hidrogen.
  • hifa f Element filamentós que forma el miceli d’un fong.
  • higiene analítica f Àrea de la higiene industrial que duu a terme la investigació i la determinació qualitativa i quantitativa de les concentracions, dels contaminants químics presents, a partir de les mostres preses al lloc de treball.
  • higiene de camp f Àrea de la higiene industrial que estudia la situació higiènica en un lloc de treball concret, recollint dades i mostres que permeten identificar i avaluar els riscos higiènics i les seves possibles causes.
  • higiene industrial f Tècnica, no mèdica, de prevenció de les malalties professionals causades pels contaminants físics, químics o biològics que actuen sobre els treballadors, mitjançant l’actuació en el medi ambient de treball.
  • higiene operativa f Àrea de la higiene industrial que s’encarrega de corregir les situacions de risc detectades, mitjançant l’elecció i implantació de mesures de control als ambients de treball, que permetin eliminar o reduir l’exposició dels treballadors als contaminants.
  • higiene teòrica f Àrea de la higiene industrial que estudia els contaminants i la seva relació amb les persones, i que analitza les relacions entre la dosi rebuda per l’organisme i la seva resposta, amb la finalitat d’establir uns valors estàndards de concentracions de contaminanats.
  • identificació de riscos f Determinació dels factors de risc presents a l’ambient que poden tenir conseqüències patològiques a llarg termini.
  • immunitat f Capacitat de reaccionar de manera defensiva davant la presència d’antígens.
  • impactador de cascada m Dispositiu que separa la pols en fraccions granulomètriques. Es fa passar l’aire que aspira la bomba per una successió de plaques que tenen un orifici cada cop més reduït.
  • impinger m Vegeu borbollador.
  • incidència f Correspon als nous casos de malaltia que apareixen en una població en un període de temps determinat. Es pot mesurar de dues maneres, amb la incidència acumulada i amb la taxa d’incidència.
  • incidència acumulada f Proporció d’individus sans que desenvolupen una malaltia al llarg d’un període de temps concret.
  • índex d’exposició m Índex que s’obté en dividir el valor de l’exposició entre el valor límit. Aquest índex és útil per comparar l’exposició diària amb el valor límit ambiental d’exposició diària i l’exposició de curta durada amb el valor límit ambiental de curta durada.
  • indicador biològic m Paràmetre que es mesura en un medi biològic del treballador i que s’associa a l’agent químic al qual s’exposa el treballador.
  • inflamable adjProducte químic que pot assolir el punt d’inflamació a temperatura ambient.
  • informe analític m És la plasmació dels resultats dels anàlisis elaborats en el laboratori.
  • IOM-Sampler m Separa alhora la fracció inhalable i la toràcica o bé la inhalable i la respirable. Es basa en el tamisatge amb espongetes.
  • irritant m Producte químic no corrosiu que provoca una reacció inflamatòria a les àrees de contacte, pell i mucoses, i a l’aparell respiratori.
  • lectura directa f Sistema de mesura de contaminants en el qual la captació de la mostra i la seva anàlisi es fa en el propi instrument.
  • límit de quantificació m Menor quantitat d’un agent químic que es pot detectar amb una precisió i una exactitud acceptables, amb un mètode de presa de mostres i anàlisi concrets.
  • límit d’exposició professional m Valors de referència, publicats per l’INSHT per a l’avaluació i control dels riscos inherents a l’exposició, principalment per inhalació, als agents químics presents al lloc de treball i per tant, per protegir la salut dels treballadors i la seva descendència.
  • LEP m Vegeu límit d’exposició professional.
  • llei de Lambert-Beer f La fracció de la llum monocromàtica incident que és absorbida per una mostra és proporcional al nombre de molècules o d’àtoms que es troba pel camí.
  • lligant m sin. vehicle fix.
  • lloc de treball m Conjunt de tasques i activitats desenvolupades per un treballador durant la seva jornada, en el context d’una activitat laboral.
  • llum ultraviolada f Zona de l’espectre electromagnètic compresa entre els 185 nm i els 380 nm.
  • localització dels riscos f Ubicació del contaminant temporalment i espacialment.
  • M1 m Vegeu mutagen de primera categoria.
  • M2 m Vegeu mutagen de segona categoria.
  • M3 m Vegeu mutagen de tercera categoria.
  • malaltia professional f Deteriorament lent i gradual de la salut dels treballadors produït per una exposició crònica a situacions adverses a l’ambient de treball.
  • medicina del treball f Part de la medicina que, a partir del coneixement del cos humà i de l’entorn laboral en el qual desenvolupa la seva activitat, es dedica a la vigilància i prevenció dels efectes dels diferents factors de risc sobre l’ésser humà i a la curació i rehabilitació un cop afectat.
  • mesura específica f Aquella que va més enllà de l’aplicació dels principis generals per a la prevenció dels riscos per agents químics i constitueix el procediment, mecanisme o acció que no són necessaris pel desenvolupament del procés productiu.
  • mesura en continu f Determinació de la concentració en un període llarg de temps, fins i tot per a tota una jornada laboral.
  • mesura puntual f Determinació de la concentració en un espai breu, molts cops gairebé instantani.
  • metazous m Grup d’animals constituïts per nombroses cèl·lules agrupades en categories funcionals.
  • mètode d’anàlisi volumètric m Mesura del volum d’una dissolució de concentració coneguda que es necessita per reaccionar amb la substància que es determina.
  • mètode de presa de mostres i anàlisi m Conjunt ordenat d’operacions o procediments de treball, que permet obtenir resposta a un requeriment de mesura específic, com la determinació de la concentració d’un agent químic a l’aire o en una matriu concreta.
  • miceli m Conjunt d’hifes que constitueixen el tal·lus d’un fong.
  • micosi f Nom genèric de les malalties infeccioses causades per fongs.
  • microorganisme m Qualsevol entitat microbiològica, cel·lular o no, capaç de reproduir-se o de transferir material genètic.
  • monitor de lectura directa m Format per un sensor que dóna origen a un senyal elèctric constant o a intervals regulars, proporcional a la concentració del contaminant que es troba a l’atmosfera i es reflecteix en una pantalla digital.
  • mostra en blanc f Sistema de captació, si pot ser del mateix lot que el que fem servir per a la presa de mostres i que passa tots els mateixos processos que la mostra menys el fet de fer-hi passar aire.
  • mostreig personal m Mesures en les quals els treballadors porten l’aparell de mesura durant tot el temps de mostreig i quan estan desenvolupant les seves tasques habituals.
  • mostreig estàtic m Determinació de concentracions en zones de treball definides, o bé que representen l’ambient general.
    sin. mostreig ambiental
  • mostreig ambiental m sin. mostreig estàtic.
  • mostreig permanent m Els treballadors porten l’aparell de mostreig fix, sense tenir en compte les zones per on transita.
  • mostreig tipus A m Tipus de mostreig en el qual es pren una única mostra durant un temps que es correspon al temps d’exposició.
  • mostreig tipus B m Tipus de mostreig en el qual es prenen dues o més mostres consecutives amb un temps total de mostreig que es correspon amb el temps d’exposició.
  • mostreig tipus C m Tipus de mostreig en el qual es pren una única mostra durant un temps que es correspon amb una part del temps d’exposició total de la jornada (entre el 70% i el 80% de la jornada).
  • mostreig tipus D m Tipus de mostreig en el qual es prenen dues o més mostres consecutives durant un temps que es correspon amb una part del temps d’exposició total de la jornada (entre el 70% i el 80% de la jornada).
  • mostreig tipus E m Tipus de mostreig que es basa a agafar mostres de la mateixa durada repartides de manera aleatòria al llarg de tota la jornada laboral.
  • mostreig tipus F m Tipus de mostreig que consisteix a mostrejar cicles de treball i estimar que la concentració ambiental durant la jornada és aproximadament igual que la concentració mesurada per un o més cicles.
  • mostreig zonal m Es recullen diferents mostres segons l’àrea o la zona de treball.
  • mutació f Canvi permanent en la quantitat o en l’estructura de material genètic d’un organisme que produeix un canvi de les característiques del seu fenotip. Les alteracions poden afectar un sol gen, un conjunt de gens o un cromosoma sencer.
  • mutagen m Producte químic que pot produir alteracions genètiques hereditàries o augmentar la seva freqüència.
  • mutagen de primera categoria m Substància o preparat que se sap que és mutagen en l’ésser humà.
    sigla M1
  • mutagen de segona categoria m Substància o preparat que es pot considerar mutagen per a l’ésser humà.
    sigla M2
  • mutagen de tercera categoria m Substància o preparat sospitós de ser mutagen en humans.
    sigla M3
  • narcòtic m sin. anestèsic
  • neutralització f Reacció entre un àcid i una base que origina una sal i aigua.
  • no detectat loc Dit de la quantitat d’un agent químic inferior a la que el mètode d’anàlisi és capaç de detectar.
  • no friable adj Tipus d’amiant en què les fibres estan barrejades amb altres materials, habitualment ciment o cua.
  • nociu -iva adj Substància i preparat que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, pot provocar efectes aguts o crònics i fins i tot la mort.
  • norma f Document que conté especificacions tècniques.
  • nota tècnica de prevenció f Document publicat per l’INSHT que aprofundeix en alguns aspectes relacionats amb la seguretat i la higiene en el treball.
    sigla NTP
  • NTP f Vegeu nota tècnica de prevenció.
  • OMS f Vegeu Organització Mundial de la Salut.
  • òxid m Compost binari format per la combinació d’un element químic amb l’oxigen.
  • paràsit m Organisme que es nodreix de substàncies produïdes o ingerides per l’hoste.
  • partícula f Sòlid finament dividit, en suspensió a l’aire, que pot tenir un origen mecànic o tèrmic. Dins de les partícules es distingeixen la pols i el fum.
  • patogen m Organisme capaç de causar una malaltia.
  • patró temporal de quinze minuts m Avalua les exposicions agudes a contaminants químics al lloc de treball.
  • patró temporal de vuit hores m Avalua l’exposició laboral a agents químics.
  • pavonatge m Consisteix en l’oxidació lleu de la superfície d’un ferro o acer, cosa que produeix una capa d’òxid fina uniformement estesa que el protegeix de la corrosió.
  • penetració en guants f Capacitat del producte químic per passar pels forats, costures o altres imperfeccions del material.
  • perill m Capacitat intrínseca d’un agent químic per causar un dany.
  • permeació en guants f Capacitat del producte químic per travessar el guant a nivell molecular.
  • pneumoconiòtic m Producte en forma de pols, fums o boires que s’adhereix al pulmó i redueix la seva capacitat, disminueix la flexibilitat del teixit pulmonar i impedeix la difusió de l’oxigen.
  • poliment electroquímic m Tractament superficial mitjançant el qual el metall que s’ha de polir actua com a ànode en una cel·la electrolítica i es dissol.
  • pols f Suspensió a l’aire de partícules sòlides esferoïdals que tenen un origen mecànic.
  • portafiltres m Recipient a l’interior del qual es col·loquen el filtre i el suport.
  • potenciòmetre m Aparell que mesura la força electromotriu d’una pila formada per un elèctrode indicador sensible a l’element que volem determinar i un altre de referència, que presenta un potencial constant, submergits en una solució.
  • preparat m Barreja o solució formades per dues o més substàncies.
  • presa de mostres i anàlisi f Sistema de mesura de contaminants que requereix un sistema de captació dels contaminants i la seva conservació i transport immediats a un laboratori especialitzat per a la seva anàlisi posterior.
  • prevalença f Proporció d’individus d’una població que estan afectats per una malaltia en un moment o període de temps determinat.
  • principis generals m pl Mesures implantades al lloc de treball amb l’objectiu de reduir les quantitats d’agents químics, el nombre de treballadors exposats i la duració i intensitat de les exposicions.
  • prió m Molècula proteica amb una configuració anòmala.
  • procariota m Cèl·lula sense nucli diferenciat, que no té membrana nuclear.
  • producte m Substància que s’obté en una reacció química.
  • protozous m Organisme eucariòtic unicel·lular.
    sin. protists
  • protists m sin. protozous.
  • punt d’inflamació m Temperatura mínima a la qual un líquid inflamable desprèn prou vapor per formar una barreja inflamable amb l’aire que envolta la superfície del líquid i produeix una ignició si s’hi aplica una flama o font d’ignició.
  • quantificació de riscos f Determinació de la quantitat de contaminant present a l’ambient de treball.
  • quimioprofilaxi f Administració preventiva de substàncies medicamentoses per tal d’impedir el desenvolupament d’una infecció.
  • reacció endotèrmica f Reacció química que té lloc amb absorció d’energia.
  • reacció exotèrmica f Reacció química que té lloc amb despreniment d’energia.
  • reacció química f Obtenció, a partir d’una o més espècies químiques, d’una o més espècies químiques de propietats completament diferents de les inicials.
  • REACH m Reglament sobre registre, avaluació, autorització i control de substàncies químiques que pretén garantir una informació adient i accessible a tothom així com una gestió apropiada del risc dels productes nous i existents.
  • reactiu m Substància inicial en una reacció química.
  • recinte confinat m Qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, en el qual es poden acumular contaminants tòxics o inflamables, o que pot tenir una atmosfera deficient en oxigen, i que no està concebut per a una ocupació continuada.
  • relació dosi-efecte f Descriu la relació existent entre la dosi rebuda per un individu i la intensitat de l’efecte que experimenta com a conseqüència.
  • relació dosi-resposta f Descriu la relació existent entre la dosi i el tant per cent d’individus d’una població exposada que experimenten un efecte determinat.
  • risc higiènic m Probabilitat que de l’exposició a un contaminant en un lloc de treball es puguin derivar efectes nocius i no volguts sobre les persones, sobre les coses o sobre l’entorn.
  • risc lleu m Probabilitat remota que esdevingui un dany, que en tot cas, seria de magnitud petita.
  • sal d’àcid hidràcid f Combinació binària formada per un no-metall i un metall.
  • sal d’àcid oxoàcid f Compost ternari format per un metall, un no-metall i l’oxigen.
  • sapròfit -a m i f Organisme que es nodreix d’animals o plantes mortes.
  • SAS m Vegeu surface air system.
  • seguretat f Conjunt de tècniques i procediments que tenen com a objectiu eliminar o reduir els riscos inherents al treball, evitar que es materialitzin en accidents i, si això no és possible, suprimir o minimitzar les conseqüències dels accidents.
  • sensibilitzant m Substància o preparat que, per inhalació o penetració cutània, pot causar una reacció d’hipersensibilitat, de manera que una exposició posterior a aquesta substància o preparat doni lloc a efectes negatius característics.
  • serpentina f Varietat d’amiant que es caracteritza per tenir les fibres corbades.
  • sistema de captació m Reté el contaminant que transporta l’aire ambiental.
    sin. suport de mostreig
  • soldadura f Unió rígida i estanca de dues peces metàl·liques de la mateixa naturalesa o de diferent.
  • solució absorbent f Dissolució d’un agent o una barreja d’agents químics en aigua.
  • substància f Element químic i els seus compostos en estat natural, o els obtinguts mitjançant qualsevol procediment de producció, inclosos els additius necessaris per conservar l’estabilitat del producte i les impureses que resulten del procediment utilitzat.
  • substància extremadament inflamable f Substàncies i preparats líquids que tenen un punt d’ignició extremadament baix i un punt d’ebullició baix, i substàncies i preparats gasosos que, a temperatura i pressió normals, són inflamables en contacte amb l’aire.
  • substància fàcilment inflamable f Substàncies i preparats que es poden escalfar i inflamar a l’aire a temperatura ambient sense aportació d’energia, o sòlids que es poden inflamar fàcilment després d’un contacte breu amb una font d’inflamació i que segueixin cremant-se o consumint-se.
  • substància molt tòxica f Substància i preparat que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, en molt petita quantitat pot provocar efectes aguts o crònics i fins i tot la mort.
  • substància perillosa per al medi ambient f Substància i preparat que presenten o poden presentar un perill immediat o futur per a un o més components del medi ambient.
  • substitució f Mesura preventiva que consisteix a eliminar un determinat risc actuant en l’origen, ja sigui utilitzant un agent químic alternatiu o bé fent servir un altre procés.
  • suport m Evita que s’arrugui el filtre a causa del buit present i facilita l’adaptació del filtre dins el casset.
    sin. cartronet
    ang. bad
  • suport de mostreig m sin. sistema de captació.
  • surface air system m Mètode molt utilitzat per mesurar agents biològics per impactació.
    sigla SAS
  • taxa d’incidència f Quocient entre el nombre de casos nous d’una malaltia determinada durant un període de seguiment i la suma de tots els temps individuals d’observació.
  • temps d’exposició f Temps durant el qual el treballador és exposat a un agent químic durant una jornada laboral.
  • TIL f Vegeu fuita cap a l’interior.
  • tòxic m Producte que pot causar una pèrdua de salut per efectes aguts o crònics i fins i tot la mort a les persones exposades.
  • toxicitat f Capacitat d’un producte químic de provocar una resposta perjudicial, danys o fins i tot la mort, en entrar en contacte amb l’organisme.
  • toxicologia laboral f Àrea que estudia la toxicitat dels productes químics que s’utilitzen al treball.
  • tòxic per a la reproducció m Producte químic que pot produir efectes negatius no hereditaris en el desenvolupament dels éssers humans o augmentar la seva freqüència, o afectar de manera negativa la funció o la capacitat reproductora.
  • tòxic per a la reproducció de primera categoria m Substància o preparat que se sap que és tòxic per a la reproducció en l’ésser humà.
    sigla TR1
  • tòxic per a la reproducció de segona categoria m Substància o preparat que es pot considerar com a tòxic per a la reproducció en l’ésser humà.
    sigla TR2
  • tòxic per a la reproducció de tercera categoria m Substància o preparat sospitós de ser tòxic per a la reproducció en l’ésser humà.
    sigla TR3
  • tòxic sistèmic m Compost que, independentment de la via d’entrada, exerceix la seva acció tòxica sobre un òrgan o teixit determinat.
  • TR1 m Vegeu tòxic per a la reproducció de primera categoria.
  • TR2 m Vegeu tòxic per a la reproducció de segona categoria.
  • TR3 m Vegeu tòxic per a la reproducció de tercera categoria.
  • tub adsorbent m Tubet generalment de vidre o d’algun altre material inert, com pot ser l’acer inoxidable, farcit d’un material sòlid que reté per adsorció superficial determinats gasos o vapors.
  • tub colorimètric m Tubet de vidre que conté un suport inert granulat impregnat amb un reactiu que és capaç de reaccionar amb el contaminant que s’ha de determinar canviant de color.
  • tub de pressió m Recipient cilíndric d’acer inoxidable d’entre 100 ml i 6 litres de capacitat, que crea dins seu el buit i serveix per a la captació directa d’aire.
    sin. bomba GFG
    ang. canister
  • tumor m Massa de teixit nou que creix de manera autònoma i independent dels teixits normals que l’envolten.
  • vacuna f Producte preparat a partir de microorganismes, que pot causar una resposta immunitària.
  • valència f Capacitat de combinació que tenen els elements químics.
  • valor de referència per a l’exposició diària m Condicions a les quals es creu, d’acord amb els coneixements actuals, que la majoria dels treballadors poden estar exposats 8 hores diàries i 40 setmanals, durant la seva vida laboral, sense conseqüències per a la seva salut.
    sigla VLA-ED
  • valor límit m Valor que s’utilitza, en l’avaluació del risc químic, per comparar amb els resultats obtinguts de l’ambient de treball.
  • valor límit ambiental m Valor de referència per a les concentracions dels agents químics a l’aire i representa condicions a les quals es creu, d’acord amb els coneixements actuals, que la majoria dels treballadors poden ser exposats dia rere dia, durant la seva vida laboral.
    sigla VLA
  • valor límit biològic m Nivell de l’indicador biològic d’un agent químic que es pot observar en un medi biològic del treballador sense risc per a la seva salut.
    sigla VLB
  • vapor m Producte de l’evaporació o sublimació d’una substància que en condicions ambientals (25 ºC i 1 atm) es troba en fase sòlida o líquida.
  • vehicle fix m Component de les pintures, líquid o sòlid, no volàtil, que es caracteritza per la seva capacitat per formar una pel·lícula protectora.
    sin. lligant
  • vehicle mòbil m Líquids que s’afegeixen a la majoria de les pintures i vernissos per fer-los suficientment fluids per a una aplicació apropiada.
    sin. dissolvent
  • ventilació per dilució f Consisteix a introduir en un local una quantitat d’aire exterior suficient per diluir el contaminant generat fins a valors de concentració ambiental no perillosos per a la seguretat i la salut. Amb aquest sistema no s’evita la contaminació de l’ambient.
  • ventilador m Dispositiu per agitar o moure aire o gas. Crea un corrent d’aire movent unes paletes.
  • via d’entrada f Lloc per on un contaminant penetra dins el cos humà.
  • via dèrmica f Fa referència a la penetració dels contaminants a l’organisme per la pell.
  • via digestiva f Fa referència a la penetració dels contaminants a l’organisme per l’aparell digestiu.
  • via inhalatòria f Fa referència a la penetració dels contaminants a l’organisme pel sistema respiratori.
  • via mucoses f Fa referència a la penetració dels contaminants a l’organisme per les mucoses dels ulls, nasals, vaginals, etc.
  • via parenteral f Fa referència a la penetració directa del tòxic a la sang per ferides a la pell o per inoculació directa.
  • vigilància de la salut f Examen de cada treballador per determinar el seu estat de salut amb relació a l’exposició a agents químics específics al treball.
  • virus m Agent infecciós microscòpic, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
  • VLA m Vegeu valor límit ambiental.
  • VLA-EC m Vegeu valor de referència per a l’exposició de curta durada.
  • VLA-ED m Vegeu valor de referència per a l’exposició diària.
  • VLB m Vegeu valor límit biològic.
  • volum de ruptura d’un agent químic en un adsorbent m Volum d’aire contaminat que es pot mostrejar. És específic per a un adsorbent i per a un agent químic en concret.
  • zona de respiració f L’espai al voltant de la cara del treballador d’on pren l’aire. Tècnicament, és la semiesfera de 0,3 m de radi que s’estén per davant de la cara del treballador, el centre de la qual es localitza al punt mitjà del segment imaginari que uneix ambdues orelles i la base de la qual està constituïda pel propi segment, la part més alta del cap i la laringe.
  • zoonosi f Malaltia animal que pot ser transmesa a l’ésser humà.
Anar a la pàgina següent:
Índex general