amenaça f Regla de resposta que suposa un càstig per a l’altra part si no fa o deixa de fer una determinada acció, amb la finalitat d’induir-lo o dissuadir-lo perquè es comporti d’una determinada manera.
arbre de decisió m Gràfic que desenvolupa les diferents seqüències de decisions a prendre i els diversos esdeveniments o successos que es poden presentar.
assertivitat f Capacitat que tenen les persones d’expressar els seus propis drets sense generar hostilitat en l’entorn sense manipular els altres i sense deixar-se manipular.
avaluació de l’acompliment f Política de gestió de persones que consisteix en un procés d’anàlisi que permet determinar l’eficiència del treballador en la realització de les seves funcions.
avantatge competitiu m Situació que suposa a l’empresa un element diferenciador que implica una millor posició competitiva enfront de les empreses rivals.
avís m Regla de reposta en les situacions de negociació que té funció informativa, de comunicar a l’altra part que es farà o deixarà de fer una determinada acció, amb la finalitat d’induir o dissuadir-la perquè es comporti d’una determinada manera. Aquesta acció es duria a terme igualment, encara que no es formulés l’avís.
bargaining set m Vegeu conjunt negocial.
brainstorming f Vegeu pluja d’idees.
canal m Mitjà a través del qual es transmet el missatge.
captació i selecció de persones f Política de gestió de persones de l’empresa que consisteix a dotar l’empresa dels recursos humans necessaris per realitzar les funcions i activitats requerides per l’organització.
clima laboral m Característiques de l’ambient de treball que d’alguna manera són percebudes pels membres de l’organització i generen repercussions en el seu comportament, segons el grau de satisfacció.
codi m Conjunt de símbols o signes específics que utilitza l’emissor per expressar el seu missatge.
cohesió f Sentiment d’unió dels membres d’un grup entre ells. Es relaciona amb la motivació per continuar en el grup.
comunicació f Intercanvi d’informació i coneixements d’una persona o grup a una altra a través d’una sèrie de símbols comuns.
comunicació ascendent f Comunicació en què la informació flueix dels treballadors cap als seus caps, és a dir, de baix a dalt en l’estructura jeràrquica de l’organització.
comunicació descendent f Comunicació que dins de l’empresa circula des dels comandaments fins als treballadors, és a dir, de dalt a baix en l’organització.
comunicació en diagonal f Comunicació que es produeix entre dos membres de l’empresa que tenen diferents nivells jeràrquics i a més són de departaments diferents.
comunicació escrita f Comunicació en què es transmet el missatge a través dels signes gràfics de l’escriptura.
comunicació horitzontal f Comunicació que s’estableix entre els membres d’un mateix nivell jeràrquic de l’empresa.
comunicació oral f Comunicació que es realitza utilitzant la veu com a transmissor, tant si és en presència directa (reunió, entrevista…) com a través d’algun mitjà (telèfon, videoconferència…). Comunicació que no utilitza els signes lingüístics per elaborar el missatge.
condicions de treball f pl Conjunt de circumstàncies que es donen en l’entorn de treball, tant de tipus material com immaterial, que configuren la prestació laboral i que tenen una especial incidència en la dinàmica de les relacions laborals.
coneixement explícit m Coneixement susceptible de ser emmagatzemat i distribuït a la resta de l’organització a través de les TIC.
coneixement tàcit m Coneixement que porta incorporat la persona i que pot transformar-se en coneixement explícit a través d’un procés de reflexió.
conflicte m Situació d’enfrontament o interacció que sorgeix en el si de l’organització entre els diferents grups i persones que la componen.
conflicte disfuncional m Enfrontament que perjudica l’organització i li dificulta la consecució dels seus objectius.
conflicte funcional m Enfrontament que serveix per millorar l’acompliment de l’organització.
conjunt negocial m Representació gràfica del conjunt de magnituds rellevants d’una situació de negociació. <em>en bargaining set
context m Situació en què es troben les persones que es comuniquen i que permet comprendre correctament el missatge que l’emissor ha volgut emetre.
cultura d’empresa f Conjunt de principis, creences, normes i valors compartits per tots els membres de l’organització que determinen la “manera de fer les coses” habitual a l’empresa.
cultura organitzacional f Vegeu cultura d’empresa.
delegar competències v tr Cedir als treballadors àrees de responsabilitat reals i el poder per prendre vertaderes decisions.
emissor m Persona que transmet el missatge al receptor.
empresa f Entitat de titularitat privada que té per objecte la producció dels béns i la prestació dels serveis que la societat demana a canvi d’un benefici.
entorn m Conjunt d’influències externes que afecten les decisions i resultats de l’empresa; està constituït per un conjunt d’elements que poden ser classificats en diferents categories i que exerceixen influència sobre l’empresa.
equip de treball m Conjunt de persones amb capacitats i habilitats complementàries, i responsabilitats compartides que treballen de manera cooperativa amb la intenció d’obtenir un objectiu final prèviament planificat i assumit per tots.
escola de relacions humanes f Corrent de pensament formulat per Elton Mayo que manté la tesi que la productivitat obrera a l’empresa no depèn de la modificació de les condicions materials i tècniques de producció (realitzades d’acord amb esquemes tayloristes: horaris, incentius salarials, descansos, il·luminació, sorolls, decoració, etc.), sinó de l’ambient social del grup de treball.
especialista m i f Vegeu expert.
estat de la natura m Variables no controlables per l’agent decisor. És a dir, la persona que pren la decisió no pot influir sobre elles en cap moment. Per exemple, el temps atmosfèric o la demanda d’un determinat producte.
estereotip m Conjunt d’imatges mentals fruit de l’herència cultural i d’un conjunt de prejudicis i d’actituds adquirits.
estratègia f Conjunt coherent d’accions realitzades per l’empresa que va dirigida a l’obtenció d’un avantatge competitiu.
expectativa f Segons la teoria de la motivació de Vroom, percepció del treballador sobre la probabilitat que té d’aconseguir alguna cosa realitzant un esforç determinat.
expert -a m i f Treballador que té gran quantitat de coneixements en una matèria molt concreta, superant notablement el de la majoria dels treballadors o treballadores, però, generalment la seva capacitat és insuficient en la resta de temes. sin. especialista
factor higiènic o ambiental m Segons la teoria de la motivació de Herzbert, cadascun dels factors que envolten l’activitat laboral en si mateixa i constitueixen la causa principal de descontentament en el treball.
factor de motivació o satisfaccional m Segons la teoria de la motivació de Herzberg, cadascun dels factors que envolten l’activitat laboral en si mateixa i constitueixen la causa principal de descontentament en el treball.
factor de producció m Cadascun dels recursos, de tipus material o immaterial, que són emprats en el procés productiu.
feed-back subs Vegeu retroalimentació.
flexibilitat laboral f Capacitat d’adaptació del factor treball a les condicions generals del mercat i les circumstàncies específiques de l’empresa.
formació i entrenament f Política de gestió de persones que consisteix a planificar processos d’aprenentatge dins l’empresa destinats que els treballadors assoleixin els coneixements, les habilitats i les aptituds que l’organització necessita o que necessitarà en el futur.
gestió per competències f Manera de gestionar el factor humà dins les organitzacions que té en compte l’habilitat dels individus de combinar els diferents coneixements i aptituds que té i aplicar-los de manera autodirigida en un context particular, una situació o un problema.
globalització econòmica f Sistema econòmic en què les economies nacionals estan subordinades a un sistema d’economia global en què predominen els processos econòmics que escapen al marc regulador polític dels països.
grup de treball m Grup de persones relacionades entre elles, que normalment representen rols diferents entre si i que tenen uns objectius o metes en comú. A més a més, habitualment tenen un cert sentiment d’identitat compartida.
líder m i f Persona que dirigeix o arrossega el grup, actuant com a guia i que per tant li dota de la cohesió necessària per obtenir els objectius del grup.
lideratge m procés d’influir en les persones per a que contribueixin voluntària i activament al compliment de les fites del grup. Es la capacitat innata per dirigir e influir a un grup cap a la consecució d’un objectiu.
matriu de decisió f Taula que conté tots els elements que intervenen en el procés de decisió i que s’utilitza quan es vol prendre una decisió que no estigui condicionada per altres.
mètode Delphi m Mètode molt adient per obtenir informació de temes dels quals no es té informació estadística, o bé per la natura del problema, o bé per la incertesa que l’envolta o l’especialització del tema, o perquè es volen conèixer tendències futures en relació amb temes nous.
missatge m Contingut d’allò que es vol transmetre; pot ser una idea, una informació, sentiments…
motivació f Allò que condiciona la conducta del treballador i que el mou a assolir uns determinats objectius personals o de grup.
negociació f Procés de comunicació que s’estableix amb la finalitat d’assolir un acord amb una altra persona o grup de persones, amb els quals existeix interessos comuns i interessos oposats.
nivell d’aspiracions m Allò que cada part negociadora vol assolir amb la negociació, els seus objectius màxims.
norma f Regla de comportament que els membres del grup accepten com a pròpia i que serveix per organitzar i coordinar les tasques del grup.
ordre del dia m Llista dels temes que s’han de tractar en una reunió, amb indicació de l’ordre a seguir.
organigrama m Representació gràfica de l’estructura de l’organització de l’empresa.
organització científica del treball f Corrent de pensament formulat per Frederick Taylor que propugna l’estudi, el disseny i la implementació detallats de temps, mètodes, tasques i moviments, per tal d’intensificar el procés de treball i obtenir un increment de la productivitat de la mà d’obra i una millora de l’eficiència del sistema.
planificació de plantilles f Política de gestió de persones que consisteix a dissenyar una estructura de recursos humans de l’organització ajustada a les seves necessitats i que li permeti poder fer front als seus reptes.
pluja d’idees fEs una tècnica molt coneguda, poc estructurada i de fàcil aplicació, que es basa en la no critica a les idees que es van exposant, es a dir s’aplaça el judici, i prové de la idea de que la qualitat s’extrau de la quantitat. brainstorming
presa de decisions f Elecció o tria voluntària entre les diferents línies d’actuació o alternatives possibles, amb la finalitat d’arribar a determinats objectius.
procés m Conjunt de les relacions i dinàmiques que es donen en l’organització i que provoquen la transformació dels factors de producció.
professiograma m Eina que recull el conjunt dels elements, tant quantitatius com qualitatius, que s’exigeixen per ocupar un lloc de treball determinat.
promesa f Regla de resposta que implica una recompensa per a l’altra part si fa o deixa de fer una determinada acció. Aquesta acció no es duria a terme si una part no es comprometés a fer-la com una regla de resposta.
psicologia social f Una de les quatre grans rames de la psicologia que estudia com l’entorn social influeix directament o indirectament en la conducta i comportament dels individus.
receptor m Persona o persones de l’organització que són destinatàries de la comunicació.
retroalimentació f Resposta que el receptor està proporcionant a l’emissor sobre l’impacte que li causa el missatge que aquest li ha dirigit. feed-back
reunió f Trobada temporal, presencial o no, d’un grup de persones que tenen uns interessos comuns amb la finalitat de rebre informació, prendre decisions o resoldre conflictes.
rol m Conducta esperada d’un individu que ocupa una determinada posició en una unitat social.
sinèctica f Mètode que intenta traslladar a la consciència els processos que succeeixen a l’inconscient i que són creadors d’idees.
sinergia f Producte d’un treball en equip el resultat final del qual és més gran que cadascuna de les parts agafades separadament i també més gran que el total de les parts.
sistema m Entitat constituïda per diferents parts organitzades (que serien els seus components) que interactuen entre elles, de manera que les propietats del conjunt depenen d’aquesta interacció col·lectiva. L’empresa considerada com a sistema es caracteritza per la interrelació de les diferents parts que la formen (estratègia, processos, persones i cultura d’empresa).
sistema d’avaluació del potencial i desenvolupament de les carreres professionals m Política de gestió de persones que consisteix a identificar aquelles persones dins l’organització amb “potencial”, i oferir-los una carrera professional interesssant dins de l’organització.
sistema de remuneració i compensació f Conjunt de polítiques de gestió de persones en l’organització que tenen com a finalitat la compensació de la contribució efectuada pel treballador a l’organització.
sistema obert m Organització en què podem trobar elements de diferent naturalesa (de tipus intern o extern) que mantenen un equilibri entre ells, que funcionen de manera harmònica i es relacionen amb l’exterior.
sociograma m Representació gràfica que estudia les relacions entre els membres de un grup.
soroll m Conjunt d’aspectes aliens a la comunicació interpersonal que dificulten la comprensió del missatge i que poden produir-se en qualsevol etapa del procés.
teoria de la malla gerencial de Blake and Mouton f Teoria que pretén analitzar els líders no pels seus trets específics sinó pels seus comportaments o formes d’actuar.
treball col·lectiu m Treball que implica un grup humà amb habilitats i funcions per desenvolupar unes tasques i arribar a un objectiu final. Hi englobem tant grups com equips de treball.
valència f Segons la teoria de la motivació de Vroom, intensitat amb què el treballador vol obtenir alguna cosa.
valor de reserva m La millor alternativa que té cada part en cas que no s’arribi a un acord en la negociació.
zona de possible acord f Espai que hi ha (si existeix) entre els valors de reserva de cadascuna de les parts que participen en la negociació.
