Presentació
Què ho fa, que siguem com som? Hem nascut així o és el bagatge de la nostra experiència que ens porta a ser on som? És clar que naixem amb unes característiques i capacitats que l’entorn s’encarrega de potenciar. Tot allò que vivim forma part de nosaltres i és important perquè marca el camí del nostre desenvolupament. Si les circumstàncies de la vida sempre són importants a l’hora de influir sobre les persones, hi ha un moment en què marquen de manera més profunda, la infància, i més concretament la primera infància.
Al mòdul “Desenvolupament socioafectiu” veurem com es va teixint la xarxa de l’afecte i com aquesta xarxa es relaciona amb la cultura a la qual pertanyem. En néixer el bebè si no fos atès moriria, perquè no és en absolut autònom, però en canvi la naturalesa el dota i dota els adults també de sistemes per a entendre’ns i tenir cura de la nostra espècie: el bebè emet senyals perquè els adults l’atenguin amb efectivitat i afectivitat (qui es pot mantenir distant amb un nadó que fa ganyotes, que emet sons, que plora o que riu?); si no hi ha cap dificultat que ho impedeixi, els adults capten ràpidament aquest reclams i responen amb promptitud. L’infant, sentint-se atès, i l’adult, sentint-se protector i amorós, aniran teixint la xarxa de l’afecte mutu.
Els pares són els primers agents de socialització de l’infant. Per la manera com dispensen l’atenció a l’infant van introduint les normes i els valors propis del moment i de la seva cultura, referida tant al lloc al qual pertanyen com al que és propi del seu nucli familiar; de fet, els adults també ens necessitem els uns als altres i de manera implícita o explícita creem els marcs de criança adequats per a conservar i continuar les característiques que ens reforcen com a cultura i ens donen identitat. I l’afecte és l’eix de tot plegat.
És indubtable que tenir cura del desenvolupament afectiu i social dels infants és una tasca bàsicament dels pares; però l’escola, que prepara l’individu per a viure en societat, és la “continuïtat ampliada” de l’espai familiar. Continuïtat perquè la relació pares-educadors ha de permetre una posició educativa tan comuna com sigui possible entre ambdós, i ampliada perquè el fet de compartir l’espai amb altres infants amb característiques similars però també diferents per a cadascun d’ells obre la porta a la integració social de l’infant a la petita societat que és l’escola bressol, el parvulari, l’esplai, les activitats extraescolars, etc., i a la societat en general.
El mòdul de “Desenvolupament socioafectiu” està format per dues unitats formatives.
La unitat formativa “Intervenció en l’àmbit afectivosexual de l’infant” està estructurada en dues unitats didàctiques: la primera es titula “Intervenció per al desenvolupament afectiu de l’infant” i us hi presentem les teories explicatives sobre el desenvolupament afectiu de l’infant que han de donar origen a la concepció que en tenim avui en dia, les característiques bàsiques del desenvolupament afectiu de l’infant per a cada edat i la importància de l’educació emocional en aquest procés.
En la segona unitat, “Intervenció per al desenvolupament sexual de l’infant”, veurem el desenvolupament de la sexualitat, distingirem entre identitat sexual i identitat de gènere i parlarem de com es pot treballar la igualtat de sexes des de la primera infància.
La unitat formativa “Intervenció en l’àmbit social de l’infant” està estructurada en dues unitats didàctiques: en la primera, “Intervenció en el desenvolupament social de l’infant”, veurem el que se’n diu procés de socialització, és a dir, què passa des que neix un infant fins que es fa una persona apta per a viure en família, en societat. Veurem com els pares, els germans, els companys d’escola, els educadors i els mitjans de comunicació mateixos intervenen en la formació de cada individu, i el preparen per a ser membre de la societat a la qual pertany.
En la unitat “Intervenció en el desenvolupament moral de l’infant” parlarem de l’evolució moral; per a fer-ho reprendrem les teories explicatives de l’afectivitat i n’hi afegirem d’altres. L’infant és una persona que està en formació, i per això veurem com el currículum d’educació infantil recull i formula conceptes d’actituds, valors i normes com a conceptes propis de l’aprenentatge de l’infant. Us proposarem unes quantes tècniques per a treballar-los.
El desenvolupament afectiu i social és el teló de fons del desenvolupament humà. Per això aquest mòdul és bàsic en el cicle d’Educació Infantil, juntament amb el mòdul de Desenvolupament cognitiu i motor. Ambdós en són la bastida i els altres mòduls giren al seu voltant. Un cop conegudes quines són les característiques evolutives dels infants, adequarem el joc, la didàctica, tindrem eines per a potenciar l’expressió i la comunicació, els hàbits d’autonomia personal i social, etc..
Disposeu, a més d’aquest material, que us facilita la consulta i l’estudi del desenvolupament socioafectiu de l’infant, del web del mòdul, que us permetrà observar el vostre procés d’aprenentatge sobre el tema per mitjà de les activitats i dels exercicis d’autoavaluació.
Dins el web, els exercicis que us proposem per a cada unitat no solament van encaminats a memoritzar dades sobre cada teoria i autor, sinó també a trobar el substrat, el cos teòric, que justifiqui el perquè de la vostra actuació com a educadors. Són activitats de caire pràctic que us portaran a conèixer la realitat de l’educació avui en dia i us aportaran recursos per a la vostra futura dedicació professional. D’altra banda, també disposeu d’annexos amb informació complementària per a il·lustrar-vos amb exemples o amb lectures els conceptes que anem introduint, i també una guia d’adreces d’interès per a obtenir més material i aprofundir en els temes que us interessin.